'No pagarem!': el crit contra la pujada d'impostos municipals

Els últims dies, milers de persones han sortit als carrers per protestar contra els pactes de Pedro Sánchez amb ERC i Junts. A les concentracions a Ferraz s'hi van sumar els múltiples actes que va organitzar diumenge passat el Partit Popular a les capitals de província. Uns actes que també van comptar amb el suport de Vox.

Però aquestes no són les úniques protestes que s'estan succeint aquests últims dies. A Catalunya, les mobilitzacions contra l'augment dràstic dels impostos municipals tampoc no s'aturen. Igualada, Tarragona, Torredembarra… Però qui lidera aquestes concentracions és Reus, la segona ciutat de l'àrea metropolitana de Tarragona.

Aquest dilluns, per quart cop, els ciutadans han sortit al carrer per mostrar el seu rebuig a la pujada de taxes que ha aprovat el consistori liderat per PSC, ERC i el partit municipalista Ara. Els impulsors de les protestes segueixen entossudits a fer sentir la seva veu.

Cada dilluns, ciutadans i comerciants se citen a la plaça Mercadal, on hi ha l'ajuntament, per protestar contra l'augment generalitzat d'impostos. De fet, Reus ja és la ciutat de més de 50.000 habitants amb les taxes més altes de tot Espanya. I ara van aprovar pujar-les encara més. Concretament, un 12,5% l'IBI, un 14% les escombraries, un 54% el servei de grua, un 40% els guals i també un 40% el de les terrasses, entre d'altres.

Com ja vam veure a Tarragona, la manca d'un lideratge clar que vertebri el moviment ciutadà acaba debilitant les protestes. Aquesta vegada una mica més d'un centenar de persones va sortir a dir “no pagarem!” o 'lladres' als dirigents polítics. Això sí, el caldo de cultiu hi és, ja que fa tan sols uns dies van aconseguir omplir la cèntrica plaça del Mercadal.

El que demostren totes aquestes manifestacions, ja sigui a Reus, Tarragona o Igualada –i amb més o menys capacitat mobilitzadora–, és que la gent està començant a afartar-se. Més enllà d'amnisties i pactes de la partitocràcia institucional, el cert és que cada cop hi ha més sectors de la població que veuen com el cost de la vida és cada cop més alt.

I mentrestant, els polítics opten per la solució fàcil de apujar els impostos per corregir uns desajustos pressupostaris provocats per la seva gestió ineficaç. I sí, també per l'augment del preu dels subministraments. Un augment que la població també pateix a casa seva i a les seves empreses. De moment, els dirigents polítics municipals se salven gràcies a la manca d'organització, però ja vam veure a Ferraz que això pot canviar en obrir i tancar els ulls.