Ningú dimiteix a ERC malgrat el desastre electoral

Pere Aragonès va firmar ahir a la nit el pitjor resultat d'ERC en catorze anys amb la pèrdua de tretze diputats, a quinze de Junts i vint-i-dos del PSC. En la seva compareixença després de conèixer els resultats, Aragonès va descartar entrar a cap govern i va afirmar que "és el moment d'assumir responsabilitats". Tot i això, de moment no ha dimitit ningú de la cúpula i la decisió podria ajornar-se encara uns dies més.

Pere Aragonès va realitzar la seva compareixença més dura escortat per Oriol Junqueras i per les persones de confiança, com Laura Vilagrà i Sergi Sabrià. El president del partit torna a ser un dels assenyalats per la brutal derrota dels republicans. Cal no oblidar que ERC ve de la derrota a les municipals i la caiguda a les generals, i que Junqueras fa temps que està assenyalat per la seva estratègia de la distensió.

La crisi de confiança que arrossega ERC des de fa un any es va unir a la divisió interna del partit, per la pugna entre Aragonès i Junqueras pel control del partit. La derrota d'ahir sentencia políticament Pere Aragonès, que ara mateix no sembla el més indicat per liderar la reconstrucció del partit des de l'oposició. L'expresident va insinuar ahir que podria dimitir, tot i que de moment segueix al seu lloc.

La caiguda d'Aragonès podria ser un escut per a Junqueras, encara que la seva posició també queda molt tocada després de l'enfonsament d'ERC a Catalunya. Sobretot perquè la derrota dóna ales al sector crític que fa temps que demana un relleu a la cúpula del partit per recuperar la via unilateral i restaurar la confiança dels votants independentistes. El més preocupant per a Esquerra és que no hi ha un successor clar, i si Aragonès dimiteix deixarà el camí lliure perquè Junqueras s'afianci a la presidència.

Junqueras i Rovira volen liderar la recuperació

Oriol Junqueras i Marta Rovira recorden que van ser ells els que van liderar l'ascens del partit després de la desfeta del 2010, quan ERC va perdre 11 diputats després dels anys del tripartit. El panorama de llavors era molt semblant al d'ara, però Junqueras va agafar les regnes del partit per portar-lo onze anys després (2021) als millors resultats del partit i a una presidència històrica. La diferència és que Junqueras arriba a la derrota d'ahir molt desgastat, i assenyalat per les bases del seu propi partit.

Qui sí que sembla tenir els dies comptats és Pere Aragonès, que ahir a la nit, en un últim rampell, va intentar insuflar optimisme als seus enmig d'un ambient fúnebre. El candidat va reivindicar la seva obra de govern i va apel·lar a la llarga història de resistència del seu partit per aixecar els ànims. Però ell mateix és conscient que el resultat d'ahir el desacredita, especialment si hi ha una repetició electoral.

Si es confirma el bloqueig polític i es repeteixen les eleccions a l'octubre, el més probable és que Pere Aragonès faci un pas al costat i afavoreixi un relleu de candidat. Ahir a la nit ja hi havia rum-rum a les files del partit, demanant la dimissió d'Aragonès i l'aparició de nous lideratges. Cosa que les bases d'Esquerra veurien bé no només per recuperar la confiança dels electors sinó com a inici del procés de reconstitució de l'independentisme.

Qui liderarà la regeneració de l'independentisme

L'altra lectura de la nit electoral va ser l'enfonsament de l'independentisme, que pateix els pitjors resultats des de l'inici del procés i queda lluny de la majoria absoluta. Carles Puigdemont va estendre la mà ahir a ERC per reconstruir els ponts de la unitat. A l'independentisme parlen d'iniciar un procés d'autocrítica i esmena per recuperar la confiança dels votants i tornar a ser majoria.

Si bé Carles Puigdemont surt reforçat per liderar la reconstrucció de la unitat des de Junts, la incògnita ara és saber qui liderarà el procés a ERC. Aragonès, que representava el sector partidari de la unitat, sembla que té els dies comptats. En canvi, qui sembla decidit a romandre al càrrec és Junqueras, representant de la bel·ligerància amb Junts i l'estratègia d'acostament al PSOE.

Qui en surt reforçat és Carles Puigdemont, que ara pot posar en marxa la seva estratègia de reunificar l'independentisme sota el seu lideratge. A Junts són optimistes i creuen que una repetició electoral podria beneficiar les seves aspiracions de concentrar el vot útil de l'independentisme. Ho podria fer a més a més amb l'amnistia ja aprovada, el retorn a Catalunya i una ERC en reconstrucció.