Ni el PSC ja es pren seriosament els tics processistes de Junts

En vista que Junts no sap fer d'Aliança Catalana, ha optat per fer de Junts. En conseqüència, el seu primer gest ha estat tirar de processisme clàssic i parlar de fer referèndum. Si no fos perquè Junts té un problema electoral de primer ordre, la situació seria fins i tot còmica.

I és que, després de la fi de la majoria indepe al Parlament i l'evident col·lapse del processisme, Junts continua utilitzant eines processistes. Ahir, en el debat de política general al Parlament, els de Puigdemont plantejaven negociar un referèndum. El PSC votava en contra, però, abans, votava a favor del preàmbul de l'Acord de Brussel·les, que reconeix l'existència d'un conflicte polític.

Aquest “acord” de Brussel·les no és res més que una col·lecció de processisme simbòlic. S'hi parla de la prehistòria processista amb esdeveniments com la consulta del 9-N. De la mateixa manera, es parla de repressió policial, judicial, etc. És a dir, la mateixa “repressió” que Sánchez va donar suport quan el president Rajoy era a la Moncloa.

El gran confort de Salvador Illa

La jugada del PSC mereix una menció a part. Com sol ser habitual, els socialistes no tenen cap problema a tolerar tota mena de coses etèries sobre el conflicte polític, taules de diàleg, etc. De tot això, els socialistes només volen obtenir algunes petites concessions clau, com que Junts mantingui Sánchez a la Moncloa.

El sorprenent del cas és que Junts es presta sistemàticament a aquesta estratègia, que a nivell electoral els suposa una veritable sagnia. Però, com és públic i notori, Junts és la plataforma personal de Puigdemont per aconseguir l'amnistia. Per si no fos prou, aquesta maniobra del PSOE ha servit perquè el PSC plomi al processisme a Catalunya.

Així mateix, això situa el president Illa en una posició molt còmoda per dos motius. El primer és que el PSC ha instal·lat (i li ha funcionat) la retòrica de la reconciliació a Catalunya. El segon és que li surt de franc dosificar les dosis de processisme que demana Junts, que, en qualsevol cas, no farà caure Sánchez a Madrid.

A Junts fugen del pragmatisme perquè no saben què fer amb Puigdemont

Per tot això, és altament probable que ni Salvador Illa es prengui del tot seriosament Junts encara que el seu rigor institucional sigui perfecte. I és que és evident per a tothom que els de Puigdemont no saben ni com resoldre els tres fronts que tenen oberts. Parlem de processisme, dretanització per competir amb AC i amnistia. Per ara, aquest còctel només se'l beuen (i obligats) dins del partit.

Els socialistes, en canvi, tenen com a objectiu principal arribar al poder i mantenir-lo. I a la Moncloa se li ha sumat en poc temps l'Ajuntament de Barcelona, molts altres municipis, diputacions i Palau. Mentrestant, Junts es descapitalitza sense remei.

I no serà perquè a Junts no hi hagués veus pragmàtiques. L'exconseller Giró, que recentment ha abandonat el partit, ja advertia de dues coses fonamentals. Una: que Junts no havia de perdre quotes de poder institucional. Dues: que Sánchez juga amb diverses baralles i només ell sap quantes cartes hi ha damunt la taula. Malgrat tot, Junts, aquí està, assegut a la taula de pòquer.