
El moviment de Junts dispara els nervis a ERC: Gabriel Rufián, al rescat del PSOE
ERC no renuncia a la seva vocació de crossa i posa en marxa la idea que Puigdemont és amb la dreta espanyola
L'última maniobra de Carles Puigdemont ha sacsejat el tauler polític català i ha tornat a reactivar la infinita guerra interna del processisme. Mentre Junts escenifica la seva ruptura amb el PSOE, Gabriel Rufián ha sortit en defensa del Gobierno de Pedro Sánchez. Això evidencia la tensió que viu ERC entre el seu discurs sobiranista i el seu paper com a fidel crossa del PSOE.
“Són molt pesats”, va dir el portaveu republicà referint-se a Junts. Tot seguit, va afegir: “Aquest és el seu espai ideològic natural, el del PP i Vox. Si no aporten, que s'apartin”. El to, directe i despectiu, il·lustra fins a quin punt ERC veu en l'estratègia de Puigdemont una amenaça més per als seus propis interessos que per als del Gobierno central.
El missatge arriba pocs dies després que Junts anunciés des de Perpinyà la ruptura formal amb el PSOE. La decisió, presentada com un gest de dignitat política, no contempla una moció de censura, l'únic mecanisme real per fer caure l'Executiu. A la pràctica, Junts deixa de negociar amb Sánchez, però sense assumir el cost de fer-lo caure juntament amb la dreta.

ERC, en el seu paper de crossa
Davant d'aquesta postura, ERC busca mantenir el seu perfil d'interlocutor responsable i maquillar el fet que són un apèndix de Pedro Sánchez. La seva direcció insisteix que no s'aixecarà “de cap taula de negociació” i que continuarà utilitzant els seus set diputats a Madrid “pel bé de Catalunya”.
Rufián, en aquest context, intenta marcar distància amb Junts i reforçar el relat de partit pragmàtic que evita el bloqueig institucional. L'estratègia és arriscada. D'una banda, ERC intenta conservar influència en la política espanyola; de l'altra, s'exposa a un desgast creixent entre el seu propi electorat, que percep els republicans com a crossa del PSOE.
Un processisme esgotat
El xoc entre ERC i Junts arriba quan l'independentisme travessa el seu moment més feble en una dècada. El processisme ha perdut força, tant per la manca de resultats com per l'aparició de noves formacions, com Aliança Catalana, que capitalitzen el desencís d'una part del votant sobiranista.
En aquest escenari, Pedro Sánchez continua apareixent com el gran beneficiat. La divisió entre Junts i ERC li garanteix estabilitat i temps polític. Mentre uns acusen l'altre de traïció i oportunisme, el Gobierno manté el poder sense comprometre la seva agenda.
El resultat és un nou capítol de l'enfrontament fratricida entre les dues ànimes de l'independentisme. Una, que encara amenaça amb trencar, i l'altra, que ja es resigna a gestionar les restes del naufragi. En el fons, Junts i ERC s'assemblen molt, i per això tots dos tenen tants problemes amb el mateix: la fi de la seva majoria al Parlament.
Més notícies: