E-Noticies La motxilla d'ERC comença a ser massa pesada per a Salvador Illa
Catalunya continua en mans d'ERC i els Comuns, i això hipoteca la gran transformació projectada pel PSC
Aquesta ha estat una setmana complicada per a Salvador Illa. Va començar amb la seva compareixença al Parlament per la crisi de l'apagada, i va acabar amb l'enfrontament entre els seus socis per la taxa turística. A poc a poc, a Illa se li va posant cara de Pere Aragonès i es va difuminant la seva ficció de governar plàcidament amb ERC i Comuns.
A Illa se li està posant cara de Pere Aragonès | Europa Press
Illa va assumir la presidència de la Generalitat amb la consigna d'evitar els errors que havien condemnat l'anterior govern d'ERC. Això el va portar a basar el seu mandat en l'èxit de la gestió i el màxim consens per afrontar els reptes. Però l'esclat de diverses crisis en els primers mesos, i la seva erràtica estratègia d'aliances, han debilitat la seva posició.
En lligar-se a ERC i els Comuns, no només va fiar la seva sort a l'esglaó més feble del Parlament, sinó que va impedir qualsevol consens amb la resta de les seves forces. Malgrat el relat de la ruptura amb el Procés, el Govern Illa està sent continuista respecte a l'anterior executiu. I no només ideològicament, sinó també en la inèrcia i les formes de fer.
El perill d'acabar com Aragonès
L'únic que diferencia a Illa d'Aragonès és el contrast entre el tarannà conciliador del primer i l'arrogància del segon. Un dels errors d'Aragonès va ser creure que podia governar d'esquena al Parlament amb tan sols 33 diputats. Illa governa amb 42, però va entendre que havia de tendir la mà per generar majories.
No va trigar a adonar-se que, en plena polarització ideològica del Parlament, conciliar l'esquerra amb la dreta era una quimera. Va optar llavors per aferrar-se a ERC i els Comuns, pensant que la debilitat d'uns i altres els convertia en socis fiables. El pacte de l'habitatge, amb la CUP inclosa, semblava donar-li l'estabilitat parlamentària desitjada.
Però va subestimar la volatilitat dels Comuns, que ja van tombar el govern republicà per un atac d'orgull amb el Hard Rock. Ara han tornat a dinamitar l'aliança de govern enfrontant-se a ERC per la taxa turística. La qual cosa ha obert una nova crisi en l'executiu, i ha evidenciat que segueix sent feble i inestable.
Crisis i inestabilitat crònica
El PSC rep així una de les herències més pobres d'ERC, la de la inestabilitat crònica que va derivar en paràlisi institucional i decadència política. Més enllà del relat, poc ha canviat en la forma de procedir. Segueixen les negociacions a contrarellotge, els acords in extremis i una política condicionada per minories radicals.
El projecte de transformació d'Illa fa aigües | Europa Press
Per si no fos prou, el PSC arrossega una altra de les crisis provocades per ERC, i que pot acabar sortint-li car. Es tracta de la corrupció al voltant de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Encara que es va produir sota la direcció d'ERC, el PSC es veu arrossegat pel pacte de silenci obligat amb el seu soci prioritari.
Ara l'oposició veu la debilitat del Govern i l'acorrala perquè prengui mesures en aquest assumpte. És un exemple del preu que està pagant Illa per fiar el seu govern als partits més castigats en les últimes eleccions.
La motxilla ideològica també pesa
Encara que la pesada motxilla d'ERC és també ideològica, i això està impedint al PSC marcar el seu segell en el nou govern. El cas més flagrant és el de la seguretat. Illa va prometre donar un gir a Interior, però a les primeres de canvi s'ha demostrat que és incapaç ni tan sols de donar seguretat jurídica als agents.
El mateix passa amb l'energia, on aquesta mateixa setmana ERC va deixar clar a Illa que no permetrien fer un pas enrere en la transició ecològica. El PSC també s'ha vist obligat a comprar el model d'ERC i els Comuns en habitatge i turisme. Fins i tot ha cedit en temes com les delegacions catalanes a l'estranger (les famoses ambaixades) i en la polèmica del delegat a la Catalunya nord.
Això hipoteca l'ambiciós projecte de transformació de Catalunya que va presentar Illa davant el Parlament el passat mes d'agost. Perquè en la pràctica segueixen funcionant les mateixes lògiques i el mateix motor ideològic. La qual cosa per exemple compromet la relació d'Illa amb els empresaris i el desplegament de les seves mesures econòmiques.
Illa governa sense pressupostos, amb una fràgil minoria i amb uns socis cada cop més radicalitzats i enfrontats entre si. Les conseqüències les pot acabar pagant el mateix Illa si acaba com Aragonès. Però de moment les estan pagant els catalans.
Més notícies: