
Els Mossos detenen quatre persones per pintades contra els musulmans mentre l'antisemitisme campa al seu aire
A les xarxes es pregunten si hi ha una doble vara de mesurar amb els anomenats delictes d’odi
Els Mossos d’Esquadra han anunciat a X la detenció de quatre individus “per fer pintades amb missatges d’odi contra persones musulmanes, immigrants i partits d’esquerra”. Les detencions s’han produït a Sant Boi de Llobregat. Segons la mateixa policia, “actuaven a prop d’un oratori islàmic i de comerços de persones estrangeres”, i pujaven les imatges a les xarxes “per amplificar-ne l’impacte”.
Aquesta operació policial ha cridat l’atenció per la doble vara de mesurar amb les pintades i les expressions antisemites que han augmentat de manera preocupant a Catalunya. La gent a les xarxes es pregunta per què es persegueixen unes pintades i no unes altres, o per què unes són catalogades com a missatges d’odi mentre unes altres són ignorades o fins i tot justificades com a llibertat d’expressió.

"I les pintades contra els jueus?", "I amb els propalestins què feu?", són alguns dels missatges a la publicació a X. "Perquè detenir els qui fan pintades antisemites ja ho deixem per a un altre dia", diu un altre en to irònic.
Tampoc sembla haver-hi la mateixa vara de mesurar entre els atacs a partits d’esquerra, com en aquest cas, i l’augment de la violència política contra partits com PP, Vox i Aliança Catalana. "Amb els d’Arran, les OJS i Jovent Republicà i les seves pintades també farem alguna cosa o les seves són missatges de pau i amor", diu un dels comentaris a la publicació dels Mossos.
Preocupació per l’augment de l’antisemitisme a Catalunya
Ha cridat l’atenció la diligència amb els "missatges d’odi" contra els musulmans quan a Catalunya hi ha un auge preocupant de l’antisemitisme. Un auge que no s’està veient combatut pels poders públics, o no almenys amb la suficient contundència.
El vandalisme contra tombes en un cementiri jueu a Barcelona, fa uns dies, va encendre totes les alarmes. Des dels atemptats del 7 d’octubre de 2023 s’han multiplicat les pintades antisemites a la ciutat comtal, algunes d’aquestes assenyalant cases i comerços jueus. Fa poc va sortir a la llum una web que convida a assenyalar comerços i entitats jueves per fer-los boicot.

L’escriptor israelià Hen Mazzig ha fet una recapitulació dels incidents més destacats en els últims dos anys a Barcelona. Això demostra que la capital catalana s’ha convertit en un dels epicentres de l’antisemitisme a Europa. No hi ha hagut cap resposta institucional, cap pla de xoc per perseguir les expressions d’odi contra els jueus a Catalunya.
El president de la Federació de Comunitats jueves a Espanya ha alertat del moment crític que viuen els jueus al nostre país. "Els jueus espanyols vivim els temps més difícils de la nostra vida. Molts dels nostres han decidit amagar els símbols d’identitat jueva per no veure’s exposats a possibles perills. Els nens jueus són els únics espanyols que veuen a la porta de les escoles cotxes de policia. Els joves jueus han escoltat en instituts i universitats de boca dels seus professors condemnes, sentències, assenyalaments. Han viscut mesos en un ambient asfixiant protagonitzat per una minoria hostil que ataca i una majoria que no fa res. Els fidels jueus són els únics espanyols que acudeixen a resar gairebé escortats per agents".
Davant d’això, la persecució d’uns missatges d’odi i la impunitat d’uns altres posa en qüestió la voluntat real d’acabar amb tots ells. El mateix passa amb els atacs a partits polítics. Hi ha la sensació que atacar certs sectors o opcions polítiques surt de franc.
Més notícies: