Muntatge de Toni Comín i Diana Riba
POLÍTICA

El món paral·lel del processisme: perden un milió de vots i ho celebren

Molts es pregunten què ha de passar perquè ERC i Junts assumeixin algun fracàs sense fer matisos

El processisme agonitza fins i tot a les seves celebracions. Amb gairebé un milió de vots menys i pèrdues del 10,6% (Junts) i el 6,4% (ERC), tots dos partits aplaudeixen el resultat de les eleccions europees. Tant Diana Riba com Toni Comín van sortir a reivindicar allò que objectivament és un fracàs.

Absència d'autocrítica

En cinc anys, Junts ha perdut 550.000 vots i, a les passades eleccions autonòmiques, el PSC els va guanyar la partida amb solvència. Amb tot això, Toni Comín reivindicava ahir que són “la segona força política a Catalunya amb tots els factors en contra, entre els quals hi ha el fet d'haver fet campanya des de l'exili”. Cridaner com a mínim perquè precisament "l'exili” ha estat el reclam electoral de Junts durant els últims mesos:

El cas d'ERC és semblant. Els republicans també han baixat força (gairebé 373.000 vots menys), però no tant com Junts. En el cas dels republicans, però, hi ha el factor distorsionador que anaven en coalició amb dues marques electorals que ara cotitzen a l'alça: BNG i Bildu. Tot i així, això no ha estat obstacle perquè el cap de llista dels republicans, Diana Riba, digués que “la ciutadania ens veu com una eina útil”:

Les xarxes, incrèdules

Cal destacar la completa separació que hi ha entre aquest discurs i el que opinen els usuaris a les xarxes socials. Amb centenars de comentaris reaccionant a les dues publicacions, els usuaris es mostren incrèduls davant l'anàlisi que fan des d'ERC i Junts. “La vostra desconnexió amb la realitat és total”, “Heu perdut centenars de milers de vots i no fareu autocrítica” o “No em vingueu amb el got mig ple quan està mig buit”.

Aquest relat d'urgència de Junts i ERC té el seu ressò a la premsa processista. Avui, els principals mitjans catalans s'esquincen les vestidures per l'ascens de l'extrema dreta i la segona caiguda del processisme. Per tota la resta, no acudeixen a les arrels de cap dels dos fenòmens polítics.

➡️ Política

Més notícies: