Mofa a les xarxes pel detall que es va pintar a les ungles un diputat d'ERC

La primera sessió de la quinzena legislatura al Parlament de Catalunya va donar lloc a moltes anècdotes, algunes de les quals lamentablement ja no sorprenen. Fa temps que ja no es guarda la solemnitat i el decòrum acords a una institució mil·lenària com el Parlament. Alguns diputats l'utilitzen com un teatre per llançar les seves reivindicacions, com va passar ahir en una imatge que ha donat molt de sí.

El protagonista va ser Juli Fernández, el diputat d'ERC conegut per la seva afició a pintar-se les ungles. Durant la votació del president del parlament, les cambres van captar les ungles del diputat pintades de groc i lluint un símbol amb una càrrega reivindicativa: una W de Wagensberg, el diputat republicà fugit a Suïssa el vot del qual va ser delegat malgrat les advertències del Tribunal Constitucional.

Els seus companys de partits van compartir la imatge orgullosos del missatge reivindicatiu que el diputat va lluir a les ungles. Cosa que va generar debat també a les xarxes, ja que molts ho veuen com una cosa inapropiada en un lloc, el Parlament, que exigeix una mica més de serietat. Lamentablement no va ser l'únic detall histriònic, encara que el pitjor va tornar a ser la utilització torticera de la institució per part del processisme.

“Ningú s'atreveix a dir-ho, però és lamentable”, diu un dels comentaris a la publicació en X. “Uoh, quins radicals, ara sí que van de debò”, diu un altre mofant-se de la imatge, mentre que un altre fa notar que “ és patètic com les ungles”. Hi ha qui adjunta la imatge dels resultats electorals de la nit anterior, on ERC va perdre 372.792 vots, amb el missatge "no n'apreneu, no doneu per a més".

Encara que el missatge més significatiu probablement sigui el que recorda que Wagensberg “està de baixa laboral i viu a Suïssa amb els nostres diners”.

El Parlament convertit en un circ

Fa temps que els diputats han perdut el respecte a la institució, encara que mai no deixa de sorprendre fins a quin punt. Una vegada més, el processisme va tornar a utilitzar el Parlament al seu gust per als seus interessos. Un bon exemple va ser la llarga i tediosa perorata d'Agustí Colomines, el president de la taula d'edat, que va fer servir el discurs d'obertura de la sessió per atacar els jutges i agitar el victimisme nacionalista contra Espanya.

Agustí Colomines, de Junts, va exercir la presidència de la taula d'edat per l'únic mèrit de ser el diputat de més edat de la cambra. Tot i així, va utilitzar aquest privilegi per deixar anar una soflama nacionalista, i el que és pitjor, per admetre a tràmit la delegació del vot dels diputats fugats contra les indicacions del TC.

Al seu costat s'asseia Mar Besses, la diputada més jove de la càmera, lluint una samarreta amb el missatge 'Orgull antifeixista'. A l'hemicicle, el seient de Puigdemont estava decorat amb un gran llaç groc com si no hagués passat el temps des del 2017. Detalls que demostren que el procés s'haurà acabat, però el processisme no.