Què passarà ara que l'amnistia ja s'ha publicat al BOE?

L'amnistia ja s'ha publicat al BOE. Això vol dir que la llei, de la qual es podran beneficiar unes 400 persones segons els seus impulsors, ja és una realitat. Tot i això, el camí per perdonar els delictes comesos (o presumptament comesos en el cas de Carles Puigdemont) encara no s'ha acabat.

Ara arriba l'hora dels jutges. Després de finalitzar el periple polític d'aquesta polèmica llei, ara serà la judicatura la que marcarà els passos que li permeten aquesta llei. Què passa ara amb Puigdemont i companyia un cop publicada l'amnistia al BOE?

Per començar, cada jutge haurà de prendre cartes sobre l'assumpte dels casos en qüestió que tenen entre mans. I ho hauran de fer de manera "preferent i urgent" en  un termini de dos mesos, segons dicta la llei d'amnistia. Així, doncs, el Tribunal Suprem, Audiència Nacional, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i les quatre audiències provincials catalanes han de decidir què fer respecte als condemnats i imputats dels casos concrets que tenen entre mans.

Què poden fer ara els jutges?

En línies generals, podran fer tres coses. Una, aplicar directament l'amnistia. Dos, decidir no aplicar-la per considerar-la contrària a la Constitució. I tres, la més probable,  plantejar dubtes sobre la seva aplicació davant del Tribunal Constitucional (TC) i/o el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Quan pot tardar el TC o el TJUE a pronunciar-se?

Plantejar aquests dubtes a aquests òrgans superiors impedirà als condemnats beneficiar-se directament de l'amnistia, que hauran d'esperar uns quants mesos fins que el TC o el TJUE es pronunciïn. Tot i que prioritzin aquestes qüestions, diverses fonts jurídiques calculen que aquest termini pot ser d'uns sis mesos en el cas del Constitucional i un any i mig en el cas del TJUE.

Què passa amb Carles Puigdemont?

Com hem dit anteriorment, els condemnats no es podran beneficiar immediatament de l'amnistia si els jutges plantegen els seus dubtes al TC o al TJUE. Tot i això, els processats amb mesures cautelars sí que podran beneficiar-se parcialment de la llei. I és que aquesta contempla la caiguda "immediata" de les mesures cautelars. Aquestes són, per exemple, les ordres de detenció que pesen sobre Carles Puigdemont.

Això vol dir que Carles Puigdemont hi pot tornar avui mateix? La resposta és no. Ara com ara. Recordem que els jutges que tenen a les seves mans causes obertes amb mesures cautelars per als seus processats (com és el cas del líder de Junts, que té una ordre de detenció des del 2017) tenen dos mesos per aplicar la llei.

En aquest temps, el jutge demanarà a les parts (acusacions, fiscalia i defenses) la seva opinió, que previsiblement tindran 10 dies hàbils per respondre-hi. Serà aleshores quan el jutge decideixi què fer, encara que la llei en aquest sentit és clara. Les mesures cautelars han de caure i cauran independentment que es plantegin dubtes davant del TC i el TJUE. En altres paraules, i resumint-ho una mica, els dubtes que els jutges plantegin al TC i al TJUE impediran l'aplicació immediata de l'amnistia, però no podran frenar la caiguda de les ordres de detenció.

Quan podrà tornar Carles Puigdemont?

Havent-se publicat avui la llei d'amnistia al BOE, el jutge tindrà fins a l'11 d'agost per eliminar l'ordre de detenció que pesa sobre Carles Puigdemont. Cal recordar que el líder de Junts volia ser present a la primera sessió d'investidura al Parlament, que serà el 25 de juny. Si ho fa, el més probable és que la seva ordre de detenció segueixi encara vigent, arriscant així a ser detingut.

Si Carles Puigdemont opta per la cautela i no torna fins a l'11 d'agost, encara tindrà dues setmanes per intentar ser investit com a president de la Generalitat. I és que el Parlament té fins al 25 d'agost per proclamar el nou president abans que es convoquin automàticament noves eleccions a Catalunya. En aquest període de temps, Salvador Illa també pot demanar sotmetre's ell a una investidura en el cas que aconsegueixi els suports suficients.

Podran el TC i el TJUE tombar algunes amnisties?

Això és el que pensa una part important de la judicatura. Sobretot, en casos en malversació. Tot i que la llei d'amnistia assenyala que seran amnistiats els casos en què "no hagi existit propòsit d'enriquiment o benefici personal de caràcter patrimonial", fiscals i jutges creuen que l'enriquiment no es produeix només quan hi ha lucre personal.

En aquest sentit, pensen que la malversació és un delicte protegit a la Unió Europea i que el Tribunal de Justícia podria considerar que no es pot amnistiar perquè poden ser "actes tipificats com a delictes que afectin els interessos financers de la UE". Un supòsit que la mateixa llei aprovada pel PSOE i els seus socis tipificava com a no amnistiable.