Més victimisme processista amb les balances fiscals: torna l''Espanya ens roba'

El Govern de Pedro Sánchez ha complert una de les promeses a l'independentisme i ha publicat les dades brutes per calcular les dades fiscals. Les xifres són interpretatives, però ERC i Junts ja tenen la benzina que necessitaven per fer fora el foc del recurrent victimisme. En ple desgast per l'aliança amb el PSOE, els partits processistes escorren l'embalum amb el clàssic Espanya ens roba .

Les dades aportades pel Ministeri d'Hisenda permeten moltes lectures, però ERC i Junts ho fan servir per justificar el dèficit fiscal de 22.000 milions que té Catalunya segons ells. Carles Puigdemont ha celebrat la publicació de les xifres, que segons ell “expliquen la negativa històrica del govern espanyol a publicar les dades”. Segons l'expresident, ara els experts podran disposar d'un material essencial per abordar el debat sobre la sobirania fiscal de Catalunya.

Va ser Junts qui va posar com a condició al PSOE la publicació de les dades d'Hisenda, i és per això que Puigdemont ha corregut a tuitejar. Però el Govern d'ERC adverteix que amb els números publicats no n'hi ha prou per calcular el dèficit fiscal a Catalunya. En tot cas, el Govern espanyol dóna per complerta la seva promesa i pressiona l'accelerador per aprovar els pressupostos amb el suport d'ERC i Junts.

Victimisme i guerra política

La conselleria d'Economia de la Generalitat ha afirmat que les dades publicades "no aporten cap novetat" i que "hi ha 102.000 milions que el Govern segueix sense explicar què es gasta". Tot i així, els republicans han aprofitat per acusar l'Estat de sotmetre Catalunya a un “infrafinançament crònic”. Mentre no arribi la república catalana, ha dit la senadora Sara Bailac, ERC demanarà un finançament singular perquè la Generalitat pugui gestionar tots els recursos.

A Junts, malgrat la grandiloqüència de Puigdemont, parlen de prudència per estudiar si les dades ofertes pel Govern són suficients per calcular el dèficit. El partit insisteix a presentar-lo com un nou triomf de Junts en la negociació amb el Govern. "Pas a pas", han dit els seus dirigents, "del català al Congrés, l'amnistia i el càlcul de les balances fiscals a l'autodeterminació".

Més enllà de la batalla política, la publicació de les dades ha servit com a munició per a un nou rampell victimista. “Una cosa és clara”, diuen Rac1, “els números constaten el tracte de favor que rep Madrid per sobre de la resta de comunitats, especialment Catalunya”. El Món parla de “situació alarmant”, queixant-se que “l'Estat inverteix quatre vegades més a la Comunitat de Madrid que a Catalunya”. "El que ja s'observa clarament és que els gats de l'Estat són molt superiors a Madrid que a Catalunya", diuen a El Nacional, que parlen d'un 68% més d'inversió de les empreses públiques a la capital.

Espanya ens roba o mala gestió?

El que en realitat plantegen les dades és un debat sobre si hi ha dèficit fiscal o una mala gestió dels recursos per part dels governants catalans. Per exemple, Catalunya és a la llum de les dades la comunitat amb més dèficit a la Seguretat Social: encara que ingressa 22.714 milions anuals, gasta fins a 27.085 en el pagament de prestacions als catalans, presentant així un dèficil de més de 4.300 milions a l'any .

La situació contrasta amb la de Madrid, que malgrat ingressar menys (21.007 milions a l'any) és al costat de les Balears, Ceuta i Melilla, l'única comunitat amb superàvit a la Seguretat Social. Les dades demostren que Catalunya seria incapaç de sostenir un sistema públic de pensions amb els recursos propis. Però fa temps que els eslògans s'han imposat a la realitat, i és clar que l'Espanya ens roba segueix tenint molta estirada.