Més problemes per a la CUP: el seu govern a Girona es podria trencar

El darrer any ha estat especialment dur per a la CUP, que després dels fracassos electorals de les municipals i les generals ha patit un nou revés a les catalanes. Un dels pocs feus on va aconseguir resistir a les municipals del 28 de maig de l'any passat va ser Girona. Un pacte d'última hora amb Junts i ERC va permetre al cupaire Lluc Salellas seguir com a alcalde al capdavant del govern de la ciutat.

Girona i Lluc Salellas en particular són des de fa temps el far que guia una CUP cada cop més aïllada i desorientada. No és estrany doncs que els rumors de ruptura del govern municipal a Girona hagin fet saltar les alarmes a les casernes generals dels anticapitalistes. Saben que perdre el tron gironí significaria un altre cop dur a l'estabilitat i la viabilitat del projecte, en ple procés de refundació.

El principal motiu de tensió al govern de Girona rau en la incompatibilitat dels projectes de CUP i Junts. Els postconvergents, farts de la radicalitat cupaire, han llançat una seriosa advertència.

Ho ha fet la vicealcaldessa Gemma Geis, en una compareixença on ha fet balanç del primer any de govern de coalició. Ha aprofitat per advertir que la ciutat es troba en una “cruïlla” en què ha d'apostar per ser un referent a nivell europeu per a la propera dècada. Cosa que a parer seu no contribueix el 'no' a tot de la CUP i els seus discursos contra el turisme.

A més, la vicealcaldessa ha dit que el govern ha d'avançar a una sola velocitat en una clara referència als cupaires: “No vull per al govern de la meva ciutat el que he viscut a la Generalitat, però tampoc no ens quedarem si es creuen les línies que he esmentat”, va dir Geis.

Gemma Geis ha reivindicat la recuperació del centre per reimpulsar Girona, en contra dels extrems de la CUP. Cosa que demostra la incompatibilitat de projectes entre dues formacions a les quals només uneix l'independentisme.

Continua oberta la crisi a la CUP

Els mals resultats electorals han fet més profunda la ferida oberta a la CUP pels seus dos corrents enfrontats, la socialista (Endavant) i la nacional (Poble Lliure). Però, a més, després de perdre cinc diputats al Parlament ha aflorat una crítica de les bases a la gestió de la direcció. Consideren que els dirigents han convertit una organització de masses en un partit sectari, endogàmic i sense connexió amb els problemes reals de la gent.

Una cosa que s'ha criticat és precisament la consolidació d'una línia política basada en el no a tot sense alternatives ni polítiques propositives. La seva absència d'impacte a la política nacional ha acabat d'enfonsar el projecte: en el moment en què la CUP ha deixat ser percebuda com un instrument útil, els seus votants han decidit optar per altres opcions o abstenir-se.

Les contradiccions s'han manifestat també en la gestió del dia a dia de Girona, darrer gran feu que els queda als cupaires. A Salellas li està tocant bregar amb l'espinós problema de la massificació turística. Un tema complex perquè la CUP és radicalment turismefòbica, però des de l'alcaldia a Salellas li toca fer un discurs d'ordre condemnant per exemple els actes vandàlics de l'esquerra contra comerços dedicats al turisme.

La CUP es trenca i la seva debilitat interna li impedeix afrontar amb més importància les contradiccions polítiques a Girona ia la política nacional. Perquè en només uns dies els anticapitalistes també hauran de votar en el debat d'investidura, amb les propostes de PSC i Junts a sobre de la taula. Descartat el suport a Salvador Illa, la CUP continua debatent-se entre investir Puigdemont o forçar noves eleccions.