Què està passant a Mataró, la ciutat amb un 70% més d'ocupacions que la mitjana catalana

Mataró ha tornat a viure aquest dilluns una nit de violència al carrer amb atacs a la policia i contenidors en flames. El que està passant en aquesta ciutat no és aïllat. Organitzacions radicals, amb la complicitat de partits polítics i mitjans de comunicació, fa temps que blanquegen la violència i legitimen l'ocupació.

Però el que està passant no es pot entendre sense el context concret de Mataró, una ciutat que afronta des de fa temps greus problemes de seguretat. De fet, la capital del Maresme és un reflex del procés de degradació de tota la comarca. Una alta concentració migratòria combinada amb un augment de la delinqüència i el fenomen latent de l'ocupació.

Sindicats policials van advertir després dels disturbis a Salt que allò era només el preludi. El temps els està donant la raó. I Mataró és un exemple de la realitat que viuen moltes altres ciutats catalanes.

Què està passant a Mataró

Tot va començar la setmana passada, quan els Mossos d'Esquadra van detenir un estranger que intentava okupar un pis al barri de Cerdanyola. La detenció va provocar la reacció d'altres estrangers i activistes prookupació. Hi va haver enfrontaments amb la policia, crema de contenidors i destrossa de mobiliari urbà.

El govern municipal, ostentat pel PSC, va desplegar un operatiu policial permanent per mantenir la pau al barri. Però els disturbis han continuat. Aquest dilluns va ser especialment problemàtic, amb uns seixanta joves organitzats cremant els carrers i llançant objectes a la policia i als bombers.

Els aldarulls van començar precisament després d'una assemblea oberta del Sindicat de l'Habitatge, que culpa la policia de la violència. Mantenen que el problema no és l'ocupació sinó el problema de l'habitatge i els desallotjaments. Les autoritats intenten mantenir l'ordre, però temen que això només sigui el principi.

Un barri amb un 25% d'immigració

Cerdanyola és la zona zero de la degradació imparable que pateixen la ciutat i la comarca. Aquest barri té un 25% de població immigrant (7.996 estrangers), el doble que Rocafonda, que té 4.157 estrangers (18%). El barri supera de llarg el percentatge de població estrangera de Mataró, que frega el 17%.

Aquest barri, que és a més el més poblat de Mataró, porta anys patint un accelerat procés de degradació. La segregació i la creació de bosses de pobresa han augmentat els índexs de criminalitat, inseguretat i incivisme. Els veïns porten anys denunciant la situació, i esperant un pla de rehabilitació que no acaba d'arribar.

Un 70% més d'ocupacions que la mitjana

Les classes mitjanes i altes han anat abandonant el barri en paral·lel a l'arribada de persones amb rendes molt baixes i un alt índex d'atur. Amb el pas dels anys s'han anat creant contracomunitats, que han obert un espai d'impunitat per a la delinqüència. El reflex d'aquesta nova realitat és l'alarmant proliferació de les ocupacions.

El problema de l'ocupació afecta de fet tot Mataró, que és la segona capital de comarca amb més ocupacions (només per darrere de Figueres). La capital del Maresme registra 760 ocupacions per cada 100.000 habitants, la qual cosa representa un 70% que la mitjana catalana.

El problema va portar el govern del PSC a copiar el model d'Albiol a Badalona, amb la creació d'una oficina antiokupació. Però també ha abonat el terreny per al creixement de sindicats radicals i grups antisistema. Això ha anat generant un caldo de cultiu que ha acabat esclatant amb els disturbis d'aquestes últimes nits.

Vox i PP arrasen 

La presència dels grups antisistema contrasta amb la representació més aviat exigua en aquests barris dels partits als quals representen. La CUP i els Comuns amb prou feines tenen representació, mentre que Vox i PP arrasen. En les últimes eleccions, Vox va ser segona força i PP tercera en 8 dels 12 districtes de Mataró.

L'auge d'aquests partits té a veure precisament amb la situació límit que viuen els veïns d'aquests barris. Són ciutadans que han d'enfrontar-se diàriament a la inseguretat i els problemes de convivència que provoquen les ocupacions. I que mentre veuen com els partits d'esquerres neguen aquesta realitat i estigmatitzen a qui ho denuncia.

Vox, que no tenia representació municipal, va obtenir quatre regidors el 2023 gràcies a una efectiva campanya contra la delinqüència. El PP també va entrar amb dos diputats. El PSC té ara per davant el repte de pacificar Cerdanyola i rehabilitar aquest i altres barris.