Europa Press El Marroc crearà una càtedra a la universitat pública de Tarragona amb la complicitat del PSC
El Marroc fa servir el poder tou per augmentar la seva influència sobre Espanya
La presència institucional del Marroc en l'àmbit acadèmic espanyol continua ampliant-se i ha trobat a Catalunya un nou punt de suport. La Universitat Rovira i Virgili de Tarragona ha aprovat la creació d'una càtedra universitària impulsada directament per l'entorn diplomàtic marroquí. El projecte compta amb el suport d'actors vinculats al PSC, tant en l'àmbit municipal com institucional.
La iniciativa es presenta oficialment com un espai per fomentar el coneixement i la cooperació entre Catalunya i el Regne del Marroc. Tanmateix, la manca de transparència sobre el seu finançament, la seva orientació acadèmica i els mecanismes de control ha reactivat el debat sobre els límits del denominat “poder tou” exercit per estats estrangers en universitats públiques espanyoles.
Una càtedra amb suport institucional i perfil polític definit
La nova càtedra estarà adscrita a l'àmbit de la història i les humanitats, i el seu impuls parteix del Consolat General del Marroc a Tarragona juntament amb l'Autoritat Portuària de la ciutat. Al capdavant del projecte hi figura un catedràtic sense trajectòria especialitzada en estudis marroquins, una circumstància que ha cridat l'atenció dins de la comunitat universitària. La universitat no ha detallat públicament ni l'aportació econòmica concreta ni qui supervisarà els continguts.
El PSOE ha canviat la política envers el Marroc | Europa Press
El paper del PSC resulta clau en aquest procés, tant per la implicació de l'alcalde de Tarragona com per la del president de l'Autoritat Portuària, exsenador socialista. Tots dos han participat en actes institucionals promoguts pel consolat marroquí que han inclòs referències simbòliques i discursives alineades amb la narrativa oficial de Rabat. Aquests antecedents han alimentat les crítiques sobre una connivència política que va més enllà de l'intercanvi cultural.
La cònsol marroquina a Tarragona ha destacat en els darrers mesos pel seu activisme a favor de la posició del Regne del Marroc sobre el Sàhara Occidental. Aquest posicionament s'ha reflectit en actes públics, festivals i exposicions celebrades amb suport institucional local. La futura càtedra s'emmarca en aquest mateix context de projecció política.
Un debat que transcendeix Tarragona i arriba a la política autonòmica
El cas de Tarragona no és aïllat i se suma a altres experiències recents en universitats espanyoles. Mentre centres com Salamanca van rebutjar iniciatives similars després de la mobilització del professorat, altres universitats han optat per acceptar-les, normalitzant la presència directa d'estats estrangers en estructures acadèmiques públiques. Aquesta diferència de criteris ha obert un debat de fons sobre la llibertat de càtedra i l'autonomia universitària.
La polèmica connecta a més amb altres decisions adoptades a Catalunya en matèria de finançament acadèmic vinculat a perfils ideològics controvertits. La Generalitat ha destinat importants recursos públics a programes de postgrau on participen figures amb trajectòria política islamista al Marroc, com Najia Lofti. Aquestes polítiques han passat pràcticament desapercebudes en el debat públic català.
Mentre el PSC manté una posició favorable a aquest tipus de col·laboracions, altres partits reclamen més cautela i transparència. La creació de la càtedra a Tarragona torna a situar en primer pla una qüestió incòmoda. És a dir, fins a quin punt les universitats públiques han de servir com a plataforma d'influència política estrangera sota el paraigua de l'intercanvi cultural.
Més notícies: