Albiol amplia la seva popularitat, de l'esquerra a independentistes: «El millor alcalde de Catalunya»

“Albiol, el millor alcalde de Catalunya”, és una de les consignes que més ha triomfat a les xarxes socials en les últimes 48 hores. El desallotjament de l’antic institut B9, convertit en un focus de delinqüència i degradació que feia la vida impossible als veïns, ha disparat la popularitat de l’alcalde de Badalona. Més enllà de les sigles del PP, Xavier García Albiol s’ha convertit en un referent de gestió municipal.

Les raons són diverses, però sobretot el compliment sense complexos d’un programa electoral basat en l’ordre i el sentit comú. Una cosa que, lamentablement, s’ha convertit en una raresa a Catalunya. Albiol triomfa perquè diu les coses pel seu nom i utilitza de manera intel·ligent i pragmàtica les eines que té al seu abast per canviar la realitat en defensa dels veïns.

A més, ho fa enfrontant-se al poder polític i mediàtic a Catalunya, que fa anys que s’arroga la potestat de decidir què està bé i què està malament. Ho fa, a més, sense arrogància i evitant els partidismes, cosa que li permet gaudir d’una gran transversalitat. En pocs anys ha aconseguit passar de l’estigmatització a un alcalde cada vegada amb més suports, des de l’esquerra fins als independentistes.

'Soc independentista, però votaré Albiol'

"Soc independentista, però si visqués a Badalona votaria Albiol", és un dels missatges que ha cridat l’atenció després del desallotjament del B9. Tot, per una cosa tan revolucionària com defensar els veïns en lloc dels delinqüents. Això explica per què va treure majoria absoluta en les últimes eleccions i per què la seva popularitat va en augment mentre l’esquerra s’enfonsa.

El conflicte al voltant del B9 demostra per què Albiol puja mentre l’esquerra baixa. L’edifici va ser okupat aprofitant l’espai d’impunitat alimentat durant anys per l’esquerra institucional. En poc temps es va convertir en l’assentament il·legal més gran de Catalunya, amb 400 persones i un llarg historial de prostitució, robatoris, agressions, amenaces i fins i tot un homicidi.

Xavier García Albiol, que va obtenir la majoria absoluta el 2023 prometent restablir l’ordre a Badalona, va prometre desallotjar l’espai. El seu govern va posar en marxa el procediment judicial, que va culminar amb l’ordre del jutjat executada aquest dimecres.

Però, a més, Albiol ha utilitzat el desallotjament per denunciar les conseqüències de les polítiques de fronteres obertes fomentades pels partits que ara li donen lliçons. Així ha aconseguit retratar la hipocresia de l’esquerra, que promou lleis bonistes les conseqüències de les quals després han de gestionar els ajuntaments. Albiol s’ha negat a cedir a les pressions per reallotjar els okupes, al·legant que no prioritzarà els delinqüents davant dels veïns de Badalona que fa temps que esperen un pis de protecció oficial.

La nova realitat a Catalunya

La lluita contra l’okupació ha situat Xavier García Albiol com un referent per als catalans farts de l’abandonament i la hipocresia institucional. Per això el voten des de socialistes desencantats fins a independentistes desenganyats amb els partits processistes i votants de Vox que veuen en ell una dreta útil. La seva popularitat va més enllà de les sigles i té a veure amb un concepte pragmàtic de la política local.

El seu és també el triomf del contrapoder a Catalunya. Mentre els veïns l’aplaudeixen, TV3 els ignora i dona veu a sindicats i organitzacions radicals que representen una minoria marginal a Badalona. Això només contribueix a augmentar el suport a Albiol, i és una mostra més de com d’estèrils són els cordons sanitaris i la pèrdua de credibilitat del relat oficial.