Europa Press L'hora de Marine Le Pen
Una majoria dels francesos la veu com a nova presidenta
Mentre França cremava de nou en una guerra civil fa unes setmanes, Marine Le Pen guardava un rigorós silenci. Sabia que no li calia dir res. El caos en què viu sumit el país des de fa temps converteix el seu partit en l'alternativa dels francesos davant dels excessos de Macron.
Segons una enquesta recent de l'IFOP, Le Pen seria la gran favorita si avui hi hagués eleccions presidencials a França. La líder conservadora seria de llarg la més votada a la primera volta, amb un 31%. I escombraria Macron a la segona volta amb un 55%.
A més, el seu partit Agrupació Nacional estaria en disposició d'ampliar el nombre de diputats al parlament. Confirmaria així la seva línia ascendent amb el gran salt que va fer a les últimes eleccions, quan va passar de 8 a 89 escons. Sembla clar que a França la por a la “extrema dreta” ja no funciona.
Le Pen, un ascens lent però ferm
L'auge del conservadorisme a França ha estat lent i progressiu, paral·lelament a la degradació del propi país. Durant molts anys, el precedent Front Nacional es va veure condemnat a l'aïllament per la seva identificació del feixisme francès. Els resultats històrics del 2002 van canviar per sempre la tendència.
Aquell any el Front Nacional es va convertir en tercera força al parlament, i Jean-Marie Le Pen va fer història en passar a la segona volta de les presidencials per davant del socialista Lionel Jospin. L'FN, amb una base ja consolidada, va anar estenent la seva influència a mesura que els partits tradicionals es desintegraven per les successives crisis del país.
El 2011, Marine Le Pen va prendre les regnes del partit i va liderar la seva conversió en Agrupació Nacional. Si 2002 va ser una data històrica per al Front Nacional, 2022 ho ha estat per a Agrupació Nacional.
L'abril de l'any passat, Marine Le Pen va conquistar el millor resultat de la dreta patriòtica en la història de França. Tot i que no li va servir per guanyar a Macron en segona volta, va aconseguir el suport de més de 13 milions de francesos, un terç del país. Dos mesos després, el partit va aconseguir un altre resultat històric impedint la majoria absoluta d'Emmanuel Macron.
L'ocàs de Macron
El moviment ciutadà En Marxa d'Emmanuel Macron es va alimentar de la desintegració dels partits tradicionals. Ni Sarkozy, a la dreta, ni Hollande, a l'esquerra, van ser capaços d'aportar solucions a la crisi econòmica de 2008. Però les tensions socials han acabat per condemnar també aquest nou projecte.
Macron, cada cop més aïllat | Europa Press, E-Noticies
La pèrdua de la majoria absoluta va ser un primer avís per a Macron, que no obstant ha continuat governant amb arrogància. La gota que ha fet vessar el got ha estat la reforma de les pensions, aprovada a cop de decret i a esquenes dels sindicats.
Les vagues de les armilles grogues va provocar una onada de violència que no va fer més que incrementar la crisi endèmica i l'atipament dels francesos. Amb els carrers ja calents va venir l'esclat dels immigrants dels suburbis. Una nova crisi que evidencia l'esgotament davant de les polítiques permissives amb el fenomen migratori.
A les portes de l'Elisi
L'èxit de Le Pen es basa, sobretot, en la seva oposició a l'Agenda 2030 i l'amenaça del globalisme imposat des de Brussel·les. El repte migratori hi juga un paper essencial. Els francesos veuen el seu partit com l'únic capaç de fer front a la inseguretat i els problemes de convivència que arrosseguen des de fa temps.
A França s'ha instal·lat la idea que la immigració, sobretot d'origen àrab i africà, ja és un desafiament seriós per a la supervivència del mateix poble francès. Una idea que convergeix amb la sensació de que Macron no és res més que un lacai dels poders europeus. Davant d'això, preval la necessitat d'una solució nacional al problema migratori.
Guerra a la perifèria de París | Europa Press
“M'agradaria dirigir-vos la mateixa pregunta que es fan tots els francesos”, va dir Le Pen en seu parlamentària: “Què han fet de França vostès, deixant prosperar la ignorància de la nostra cultural, l'hostilitat cap a l'autoritat legal i l'odi cap al nostre poble? Què han fet per transformar el nostre país en un infern on crema el patrimoni públic?”
A més, en els darrers temps Le Pen s'ha esforçat per donar al seu partit una imatge de serietat i capacitat de gestió. Els seus diputats vesteixen corbata i eviten els exabruptes i les sortides de to. Això ha estat definitiu perquè els francesos vegin ja Marine Le Pen com la candidata més preparada per agafar les regnes de l'Elisi.
Més notícies: