Per què mai veus la nacionalitat dels delinqüents als titulars de premsa?

Els mitjans de comunicació de masses a Espanya tenen per costum no revelar la nacionalitat dels delinqüents. Aquesta pràctica, que va començar ja fa més de dues dècades, no només s'ha intensificat en els darrers temps sinó que a més hi ha una tendència creixent a dulcificar els continguts. Les raons són conegudes, apel·lar a un suposat codi deontològic per evitar la criminalització de determinats col·lectius.

Segons explica La Gaceta, aquest consens es va forjar l'1 d'octubre del 2003 amb un document signat pels dos grans partits, el PSOE i el PP. Es tracta del protocol sobre el Tractament Informatiu de la Immigració als Mitjans de Comunicació Audiovisual, que va començar aplicant-se a RTVE. La intenció era estendre la pràctica a la resta de mitjans fins a convertir-lo en una norma no escrita per al periodisme espanyol.

A més de l'ens públic, els mitjans subvencionats o propers al poder van assumir aquests codis. Entre ells, no cal informar sobre l'ètnia, el color de pell, el país d'origen o la religió en notícies de successos i amb fons delinqüencial.

Fomentar la multiculturalitat

El govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va posar una marxa més, apel·lant als mitjans públics i subvencionats a fomentar la idea de la multiculturalitat. Això implicava no només amagar l'origen dels delinqüents, sinó també parlar en positiu de les altres races i cultures per fomentar la diferència.

A més, va atribuir als mitjans de comunicació una responsabilitat en la integració dels immigrants, contribuint per exemple al “clima de diàleg social”.

Els socialistes van fer extensiu aquestes recomanacions als cossos i forces de seguretat, demanant-los que no assenyalissin a col·lectius minoritaris i que servissin la informació als mitjans amb el degut biaix. Abordar la immigració com a tema i no com a problema, i assumir la normalitat de la circulació internacional de persones, estaven entre les directrius del protocol esmentat.

Tot i que de manera més clara, PSOE i PP van dictaminar evitar la vinculació entre immigració i violència o delinqüència. Fins i tot contenia expressions i paraules que calia evitar, així com eludir certs debats com el de la natalitat o el de la demanda de treball.

Un debat al voltant de la qüestió

El codi aprovat pel PSOE i el PP va ser secundat per l'ens públic, les capçaleres principals d'aquest país i les principals agències de comunicació. Les recomanacions van ser seguides al peu de la lletra, aixecant un espès vel al voltant d'informacions especialment sensibles. Però alguna cosa ha canviat aquests darrers anys.

D'una banda, la multiplicació de canals de comunicació alternatius (plataformes i xarxes socials) que han trencat amb el monopoli informatiu del poder. D'altra banda, el tabú s'ha trencat sobre certs temes com la ideologia de gènere i la immigració. Tot això ha obert un debat necessari sobre si els mitjans de comunicació han d'exercir com a mers transmissors de la informació o, en canvi, haver d'exercir la censura per guiar ideològicament les masses.

A més, hi ha la qüestió del rigor periodístic. Així, per exemple, informar sobre la nacionalitat dels delinqüents pot ser rellevant per analitzar l'impacte de la immigració il·legal sobre la seguretat. Així, si el nombre d'estrangers que cometen agressions sexuals ha augmentat dràsticament els darrers anys, en amagar l'origen dels agressors no estem retallant el dret a la informació i la comprensió d'un fenomen?