Lluís Puig, l'últim de Waterloo que torna a agitar la desobediència del Parlament

El 3 de juliol del 2017 Lluís Puig va ser nomenat Conseller de Cultura del Govern que presidia Carles Puigdemont. Feia sis anys que l'egarenc ostentava la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural de la Generalitat. Abans d'entrar a la política institucional, aquest expert en música, dansa i producció audiovisual, i aficionat a les sardanes, havia estat director artístic del Mercat de Música Viva de Vic i de la Fira Mediterrània.

Però com molts consellers de Puigdemont, Puig va adquirir veritable rellevància pública arran de la declaració d'independència, la dissolució del govern català i tot allò que va venir després. Lluís Puig va ser un dels consellers que es va fugar juntament amb Puigdemont, i des del principi va jugar un paper fonamental en l'estratègia de l'exili de l'expresident. L'exconseller torna a protagonitzar ara amb Puigdemont un nou conflicte judicial que complica la constitució del Parlament.

El Tribunal Constitucional ha donat suport al recurs d'empara presentat pel PSC davant la decisió de l'anterior Mesa de permetre el vot telemàtic de Lluís Puig des de Bèlgica. L'alt tribunal anul·la el vot frustrant així les intencions de Carles Puigdemont de controlar la Mesa del Parlament per ser designat candidat a la formació de govern. ERC, que obtindria la presidència de la Mesa a canvi de designar candidat Puigdemont en lloc d'Illa, ja ha mostrat la intenció d'optar per la via de la desobediència.

El peó de l'estratègia judicial al Parlament

Lluís Puig ha estat aquests últims anys una peça clau al club de Waterloo, juntament amb Carles Puigdemont, Toni Comín i Josep Valtònyc. Mentre Comín complia un paper institucional com a eurodiputat a Brussel·les, Lluís Puig era el peó per estendre la lluita judicial des de Bèlgica al Parlament de Catalunya. Va ser inclòs a les llistes electorals del 14-F el 2021 per, un cop elegit diputat, provocar un conflicte judicial que alimentava l'estratègia de la confrontació de Junts per Catalunya.

El precedent estava precisament a les eleccions del 21 de desembre del 2017, quan el Tribunal Constitucional va impedir a Puigdemont ser investit telemàticament. La inclusió de Lluís Puig a les llistes de les eleccions del 2021 tenia com a objectiu tornar a plantejar el conflicte amb la justícia com a primer pas per cridar a la desobediència. Un bucle que ara es torna a repetir, i que com l'última ocasió torna a posar Esquerra al brete de decidir si opta o no per la desobediència.

El 2021 va ser la presidenta en funcions Alba Vergés qui va tenir la patata calenta i finalment va optar per desobeir el TC i comptabilitzar el vot de Lluís Puig. De fet, ERC, que inicialment es va mostrar reticent a forçar la màquina amb aquest cas, va anunciar després la intenció de reformar el reglament per burlar les intromissions de la justícia espanyola. Ara sembla agafar el mateix camí, ja que acusa els jutges de voler decidir la Mesa del Parlament i opta per la desobediència deixant-se arrossegar així per Junts.

Junts segueix estirant el xiclet del processisme

El nucli dur de Waterloo s'ha anat desintegrant amb la dissidència de Clara Ponsatí i el retorn a Catalunya de Valtònyc, quedant ja només Toni Comín i Lluís Puig. L'exconseller, que podríem anomenar l'últim de Waterloo, segueix assumint la seva funció de provocar la confrontació de la justícia quan li convé a Puigdemont. Això explica que malgrat el pacte amb el PSOE i la renúncia a la via unilateral, Junts segueixi fent el que millor sap fer des del 2017, que és pur processisme.

Això provoca no només l'esgotament dels catalans que cada vegada menys votaran com mostren les dades de participació, sinó que aprofundeix encara més en el desprestigi de les institucions. La utilització de la Mesa del Parlament per part de Puigdemont per ser elegit candidat malgrat haver perdut les eleccions i saber que no pot formar govern no fa res més que erosionar la credibilitat de la institució mil·lenària del Parlament. El processisme, que ha perdut per primera vegada la majoria al Parlament, utilitza els ressorts per continuar bloquejant les institucions.

El que és greu en aquest cas és que la desobediència plantejada una vegada més amb Lluís Puig com a protagonista és que aquesta vegada l'encoratgen uns partits que són minoria al Parlament. Però tampoc no importa gaire perquè l'exconseller de Cultura, que va assumir el càrrec amb la intenció de revitalitzar la cultura catalana, no ha servit més que als interessos particulars de Carles Puigdemont. No és estrany que cada cop més votants, fins i tot els independentistes, es quedin a casa.