Lleida deixarà d'empadronar okupes automàticament

S'ha acabat: el govern de la Paeria posa fi al protocol que l'anterior alcalde (Miquel Pueyo, d'ERC) va activar per permetre que els okupes es poguessin empadronar automàticament a l'habitatge el dret d'ús del qual estaven usurpant.

En vigor immediatament

El protocol en qüestió va entrar en vigor el febrer del 2021 i, tot i que és difícil calibrar quina quantitat exacta d'okupes es van poder empadronar gràcies a ell, les xifres són inquietants. Les facilitava aquest 18 de novembre el rotatiu lleidatà Segre.

El 2020, un total de 6.609 persones es van donar d'alta al padró de la ciutat. El 2021, ho van fer 8.431 i, el 2022, 10.315. En aquests tres anys, la població de la ciutat s'ha mantingut estable amb lleugeríssimes variacions: 140.797 veïns el 2022; 140 080 el 2021 i 140 403 el 2020.

Ara, perquè algú s'empadroni en un habitatge situat a Lleida, caldrà que el propietari de l'habitatge doni el vistiplau. Abans no calia: el tripartirt que formaven ERC, Junts i El Comú de Lleida va eliminar aquesta obligació. D'aquesta manera, ja no s'empadronaran automàticament els okupes.

Una mesura discutida

El protocol que ara es deroga el van aprovar ERC, Junts i El Comú amb l'oposició dels altres tres grups presents al Ple del mandat passat. Eren PSC, PP i C's. Els socialistes, que avui governen amb Fèlix Larrosa com a alcalde, van arribar a recórrer la normativa davant del Contenciós Administratiu i la Fiscalia va arribar a interposar recurs. En campanya electoral, Xavier Palau -avui líder de l'oposició- va prometre acabar amb aquesta situació que penalitzava els propietaris i el PSC també ho va fer.

Ara, finalment, una de les herències més dubtoses de Miquel Pueyo es converteix en un mal record. Pueyo, per cert, és professor a la Universitat de Lleida. Quan ell era alcalde, des de l'equip de govern es va indicar -així ho va recollir Segre- que el protocol s'activava per “conèixer la situació real de la ciutat”.

Alhora, es permetia que "persones sense domicili fix o sense document acreditatiu" poguessin accedir a l'educació, la sanitat o els serveis socials. També es va remarcar que empadronar-se en un immoble "no implicava dret de propietat sobre l'habitatge". Sí que implicava, però, certificar un ús habitual del qual, segons com, poden derivar-se drets com ara la inviolabilitat del domicili. Ara tot això passa a la història.