Lleida haurà d'empadronar okupes sense consultar el propietari després d'un recurs d'ERC

El padró s'ha convertit en un dels temes estrella d'aquesta legislatura a Catalunya. Els partits conservadors, des d'Aliança Catalana fins a Junts, passant pel PP i Vox, exigeixen més controls a l'hora d'empadronar. Els partits de l'esquerra s'han compromès a impulsar el padró universal, per obligar els ajuntaments a empadronar indiscriminadament.

El debat es trasllada a ajuntaments com el de Lleida, on el PSC i ERC s'han enfrontat per aquest tema. El govern socialista va aprovar el 2023 l'obligació d'informar el propietari quan algú s'empadronava al seu habitatge sense un contracte de propietat o lloguer. ERC va presentar un recurs que la jutgessa ha acabat estimant, i que anul·la aquesta mesura pensada per dissuadir l'okupació.

Obligats a empadronar sense contracte

Com ha avançat El Segre, la sentència obliga l'ajuntament de Lleida a empadronar okupes sense consultar el propietari de l'habitatge. De fet, és una cosa que passa a la majoria dels municipis de Catalunya. Aquesta és precisament una de les raons per les quals demanen reforçar els controls del padró.

Per a l'esquerra, el padró és un dret que permet l'accés als serveis bàsics i, per tant, els ajuntaments tenen el deure de garantir-lo. Adverteixen que no fer-ho contradiu la normativa. Això implica que, segons aquests partits, cal empadronar qualsevol que ho demani encara que no compleixi els requisits —és a dir, de manera fraudulenta.

Però molts alcaldes adverteixen de les conseqüències del padró universal per a la seguretat i els serveis públics. Un control més exhaustiu del padró impedeix l'okupació i garanteix un millor control de la població que viu en un municipi. A més, evita el col·lapse dels serveis públics que estan al límit de la saturació. 

El PSC, a favor del padró universal al Parlament

ERC és un dels partits més vehements en la defensa de l'empadronament indiscriminat. La sentència de Lleida els dona la raó en afirmar que “la inscripció al padró és un dret”, i, per tant, una obligació de la Paeria. 

La jutgessa apel·la a l'informe de la Sindicatura de Greuges de gener de 2024, segons el qual “el padró no suposa el reconeixement de la titularitat del domicili”. La sentència ve a dir que aquesta mesura no menyscaba la possible defensa del propietari davant els possibles okupes. Per a la justícia, es tracta de dos fets diferents i, en tot cas, el propietari no té dret a participar en un procediment que no ha estat instat per ell mateix.

El govern municipal ha avançat que analitzarà la sentència per decidir si presenta o no un recurs. Des de la Paeria recorden que el padró té totes les garanties, encara que reafirmen la necessitat de més controls quan algú no presenta la documentació requerida. 

ERC, per la seva banda, ha celebrat la sentència recordant que el padró és "una obligació" que dona accés a l'educació i sanitat gratuïta. Cal recordar que el PSC va subscriure el Pacte Nacional del Padró juntament amb ERC, Comuns i la CUP al Parlament, el passat mes de juny.