Europa Press L'independentisme crema per un retuit de Lluís Llach a Jordi Évole
Entre els sectors 'indepes' més durs hi ha un menyspreu profund cap al que ells anomenen 'esquerra espanyola'
L'independentisme processista ha viscut l'enèsim episodi de tensió interna arran dels gestos i la simbologia de Lluís Llach. El músic i activista, president de l'ANC, ha fet retuit d'una publicació de Jordi Évole sobre Palestina. Aquest acte ha generat crítiques immediates entre els sectors més radicals de l'independentisme.
Figures del col·lectiu d'advocats Acció Casandra, molt representatiu d'un independentisme dur i unilateralista, han expressat la seva desaprovació. Lluís Gibert escrivia: “El President de l'ANC es fa un fart de blocar independentistes però fa Retuit d'en Jordi Evole. Aquesta és la realitat del país actualment.” Per la seva banda, Josep Fossas llançava un missatge molt similar: “El President de l'ANC bloca independentistes però fa Retuit d'en Jordi Evole.”
Una fractura interna que ve de lluny
Aquesta polèmica, mínima i anecdòtica, posa de relleu la desastrosa situació interna de l'independentisme de nissaga processista. L'ANC és ara molt crítica amb el processisme institucional d'ERC i Junts, a qui acusa de pactar amb l'Estat. Tanmateix, aquesta postura crítica no la protegeix de ser assenyalada pels sectors més unilateralistes, que consideren qualsevol acostament a figures o mitjans considerats “d'esquerra espanyola” com una traïció a la causa.
El processisme està en el seu pitjor moment | Europa Press
En aquest sentit, el retuit de Llach a Évole (centrat, és clar, en la qüestió palestina) ha reactivat tensions latents. I és que cal recordar que, entre l'independentisme més dur, hi ha un profundíssim menyspreu cap al que ells anomenen "esquerra espanyola". De fet, hi ha gairebé més odi i menyspreu cap a l'esquerra espanyola que cap a la dreta.
De fons, el col·lapse de l'ANC
Aquestes petites baralles no poden amagar el fet que l'independentisme en general, i l'ANC en particular, estan en el seu pitjor moment. Ara bé, això no és obstacle perquè l'ANC faci unes proclames que no es corresponen amb la seva força social. Al setembre, per exemple, l'ANC va llançar un manifest en què cridava a ocupar institucions i a promoure la desobediència civil organitzada.
És a dir, en ple escenari postprocessista, l'ANC no només canvia el discurs, sinó que reforça el discurs de rebel·lió-performance. Això és el que explica que el processisme –i Catalunya en general– tingui tanta predilecció per la qüestió palestina. És un moment ideal per canviar una bandera per una altra.
Més notícies: