Europa Press Instituts de Figueres reconeixen estar 'desbordats' per l’arribada 'massiva' d’immigració
Com és habitual, la factura la paguen els treballadors i els ciutadans corrents
Els instituts de Figueres travessen un inici de curs marcat per la saturació. L'arribada massiva d'alumnes d'origen estranger ha posat al límit la capacitat dels centres educatius. La situació, segons els mateixos docents i orientadors, és “inviable” sense un reforç urgent de recursos humans i materials.
El diari Empordà ha recollit els testimonis de diversos professionals de l'àmbit educatiu que confirmen el col·lapse. “Venen alumnes de manera intensa i massiva, i ens trobem amb una diversitat cultural molt gran. Estem completament desbordats”, explica Sandra Pérez, cap del Departament d'Orientació de l'institut Ramon Muntaner de Figueres.
Figueres necessita recursos humans urgents | Europa Press
Pérez assenyala que el sistema d'escolarització immediata no permet un procés d'acollida adequat. “Els infants s'han d'incorporar de manera automàtica, sense marge perquè el centre s'organitzi ni per oferir-los una integració real”. La seva companya, Agar Vilà, integradora social del mateix centre, hi coincideix. “Falten mans. Sense integradors ni educadors socials suficients, la gestió de conflictes i l'atenció personalitzada són impossibles”.
Augment de la matrícula viva i manca de recursos
El problema no és nou. La matrícula viva, el procediment que regula l'escolarització d'alumnes que arriben a mig curs, ha crescut de manera sostinguda a tot Catalunya. Segons dades d'Educació, el curs passat es van incorporar més de 75.000 alumnes fora del període ordinari de preinscripció, una mitjana de 450 nous estudiants per dia lectiu.
En molts casos, aquests alumnes són menors immigrants acabats d'arribar que desconeixen tant el català com el castellà. Els centres, especialment en municipis d'alta pressió demogràfica com Figueres, no disposen dels recursos necessaris per garantir una integració efectiva.
Els professionals educatius alerten que, a més de les mancances acadèmiques, hi ha importants necessitats emocionals i socials. “Molts alumnes arriben amb una ‘motxilla social’ molt pesada, marcada per situacions de vulnerabilitat o desarrelament”, explica Pérez. D'altra banda, les plantilles de suport (orientadors, integradors o mediadors culturals) s'han reduït en els darrers anys.
Les escoles no poden absorbir tants alumnes | ACN
Una situació que s'arrossega des de fa temps
La problemàtica no és nova i, com ha passat amb la immigració en general, ha estat minimitzada durant anys per sectors polítics i mediàtics. De fet, això va arribar fins al punt d'un intent força barroer de manipulació mediàtica. Segons deien en major certes veus polítiques, el 75% de les noves incorporacions al sistema educatiu català eren simplement canvis de centre dins del mateix municipi.
Però, com va explicar E-Notícies, això era fals. La prova era tan simple com que el mateix Departament d'Educació va comunicar a aquest mitjà que no disposava de les dades. És a dir, que literalment ningú podia afirmar quants canvis dins del mateix municipi es produïen.
L'educació, al límit a l'Alt Empordà
Els instituts de Figueres són el darrer reflex d'aquesta tensió. Aules saturades, diversitat cultural creixent i plantilles exhaustes. Els docents reclamen més recursos i una estratègia clara per atendre la realitat multicultural de la ciutat. “Necessitem reforços estables, no pegats”, resumeixen des de l'IES Ramon Muntaner.
La demanda no es limita als centres: associacions de famílies i col·lectius locals també demanen una resposta institucional. Denuncien que la integració educativa no pot recaure únicament sobre els equips docents i que la manca de mitjans “posa en risc tant la qualitat educativa com la convivència”. Però, com és habitual, la factura la paguen els treballadors, del sector educatiu en aquest cas, i els ciutadans corrents.
Més notícies: