Europa Press L'esquerra catalana 'celebra' l'assassinat de Charlie Kirk
Nazi, pedòfil, la llibertat d'expressió té conseqüències: allau d'insults per alimentar la polarització
L'assassinat de Charlie Kirk, activista polític conservador i un dels grans aliats de Donald Trump, ha generat un fort impacte internacional. Kirk va morir aquest dimecres després de rebre un tret al coll mentre intervenia en un acte a la Universitat Utah Valley. L'atac, perpetrat davant d'unes 2.000 persones, va desencadenar l'evacuació del campus i l'obertura d'una investigació federal.
Donald Trump va confirmar la mort de Kirk a les xarxes socials, on el va definir com a “llegendari” i va assegurar que “ningú va entendre ni va tenir el cor de la joventut als Estats Units millor que ell”. L'expresident va enviar el seu condol a la família i va denunciar la violència política que colpeja el seu entorn més proper. Tanmateix, aquest trist i preocupant episodi no ha estat suficient per aturar la màquina de la polarització.
Reaccions polèmiques des de Catalunya
En l'àmbit polític i mediàtic català, diverses figures vinculades a l'esquerra han generat indignació pels seus comentaris després de la notícia.
La periodista Emma Zafón publicava un missatge profundament ofensiu poc després de l'assassinat. "La meva extensa experiència amb feixistes ultracatòlics em porta a afirmar que ara es descobrirà que Charlie Kirk tenia una segona família, una caixa forta plena de discs durs de pornografia pedòfila, relacions amb el càrtel de Sinaloa o les tres situacions alhora", deia Zafón:
Roger Español, conegut activista independentista, venia a justificar l'assassinat. "La llibertat d'expressió porta conseqüències si la fas servir per difondre odi", deia Español. En la mateixa línia, Jordi Martí Font insultava el difunt al seu blog qualificant-lo de “neofeixista” i titulant el seu article “Charlie Kirk, ‘un bon pare’... molt nazi”.
Així mateix, el treballador del programa APM, de TV3, Marc Lessan, va retuitejar missatges en què s'atribuïa a Kirk la culpa de la seva pròpia mort. “Segons la pròpia lògica de Kirk, la seva mort és culpa seva, no del franctirador”.
Un to editorial qüestionat
Mitjans com Vilaweb o Rac1 també han estat criticats per l'enfocament amb què van informar de l'assassinat. En els seus titulars van destacar que Kirk “s'ha mort” o que era un dirigent d’“extrema dreta”. Els usuaris han arribat a posar notes de la comunitat remarcant l'obvietat que les persones no 'es moren' espontàniament per un tret.
En definitiva, la mort de Charlie Kirk, lluny de provocar una reacció unànime de condemna, ha despertat l'odi polític. En aquest sentit, resulta doblement perillós que aquest episodi vingui de la primera potència mundial. I és que si alguna cosa sembla cada cop més evident és que la polarització social té conseqüències molt incertes.
Més notícies: