Quan el lawfare serveix com a excusa per a qualsevol decisió judicial
Els Comuns de Barcelona acusen de lawfare les sentències en contra de la seva política urbanística a la ciutat
Les recents sentències judicials que han anul·lat els plans dels eixos verds als carrers Rocafort i Comte Borrell de Barcelona han rebut resposta dels Comuns. Han acusat les decisions judicials de ser “casos de lawfare”. Certs espais polítics han pres per costum acusar de “lawfare” les sentències en contra dels seus interessos partidistes.
La portaveu Janet Sanz critica aquestes sentències afirmant que són un exemple de com les polítiques per combatre l'emergència climàtica i protegir la salut pública no tenen fonaments legals.
La jutgessa del jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona ha dictaminat que cal revertir el procés de conversió en zona de vianants i tornar a la planificació prèvia del carrer Rocafort. Assegura que l'actuació no va ser ajustada a dret. Igual que en anteriors sentències, l'argument és que, a causa de la magnitud de les actuacions, l'Ajuntament les hauria d'haver tramitat com una modificació del Pla General Metropolità (PGM) i no com una obra ordinària.
Sanz pensa que els plans per als eixos verds no han infringit cap llei. Assegura que no s'ha modificat indegudament el Pla General Metropolità i s'han seguit els procediments correctes. Així i tot, és evident que els jutges i pèrits no opinen el mateix.
Ha citat un informe de la Generalitat que suposadament avala la legalitat dels plans, que diu que no calia canviar la qualificació urbanística per implementar els eixos verds. També ha destacat que aquestes mesures són una reorganització que no prohibeix accedir als vehicles. A més, promou la circulació a velocitats reduïdes i les activitats de càrrega i descàrrega.
Tot i les afirmacions dels Comuns, les crítiques i el dubte sobre la legitimitat d'aquests projectes continuen. Moltes veus suggereixen que les sentències judicials reflecteixen una preocupació legítima per la conformitat amb els procediments legals i la transparència a les polítiques urbanístiques. No hi ha cap raó per pensar que és un intent deliberat de desmantellar iniciatives relacionades amb el medi ambient i la salut pública.
Les respostes a aquests conflictes subratllen la polarització que genera l'enfocament cap a les qüestions urbanístiques i la gestió de l'espai públic a Barcelona que han tingut els de Colau.
Més notícies: