Carles Puigdemont ja no amaga el seu temor electoral a Sílvia Orriols

Les eleccions del pròxim diumenge 12 de maig prometen aventures, i de les bones. Totes les enquestes de dilluns marcaven tendències importants. L'esquerra més enllà del PSC baixa i pot ser que amb punxades sonades, mentre que Aliança Catalana podria tenir un peu al Parlament de Catalunya.

Passi el que passi diumenge, la irrupció de Sílvia Orriols a la política catalana és un fet que algú, algun dia hauria d'estudiar. Sense enviar publicitat a les llars, sense anuncis a les xarxes i vetada de la majoria de mitjans de comunicació, la de Ripoll voreja el 3%. Ara mateix és a un pas de quedar-se fora o d'entrar fins i tot amb 6 diputats.

És una realitat que tots els sondejos assenyalen i que les formacions polítiques han de saber des de fa dies gràcies als seus trackings interns. No és estrany que la majoria de formacions s'hagin oblidat del cordó sanitari que van prometre per intriduir Orriols en campanya.

Ho van fer els Comuns per desgastar a l'esquerra processista i intentar captar el vot contrari a la de Ripoll. S'hi ha sumat ERC, la formació que més vegades ha parlat de "l'extrema dreta catalana" els últims dies. I diumenge passat els seguia Carles Puigdemont, que llançava un avís als més joves.

Sembla que el discurs d'Aliança qualla en un electorat que vota per primera vegada. Els principiants són més de dretes que els seus pares –la joventut sempre a la contra del sistema– i veuen a Orriols algú diferent, fora dels partits tradicionals i que parla clar. És aquí on ERC i Junts perden força, i per això intensifiquen el seu rebuig a la de Ripoll.

És simptomàtic que Puigdemont parlés també d'Aliança diumenge passat. Junts evita valorar la nova formació, en part perquè comparteixen algun electorat potencial, en part perquè els juntaires saben que hauran de fer un viratge cap a la dreta passat el 12 de maig.

Tot i la directriu de no referir-se a Orriols, el candidat de Junts avisava els joves del seu partit que desconfiïn "dels que proposen solucions fàcils per als problemes complexos". No va dir el nom de l'alcaldessa de Ripoll, que potser està maleït, però queda clar que es referia a Aliança Catalana.

Les sales de màquines electorals treuen fum

Hi ha nervis a les seus, això és una evidència. Respiren al PSC i al PP, mentre que les altres formacions viuen entre massa dubtes. ERC intenta mitigar una caiguda electoral segura, cosa que també intenten els Comuns i la CUP. Vox sap que aguantarà el tipus i encara no descarta repetir resultats.

Junts, en canvi, somia en el sorpasso a última hora al PSC. Sembla molt difícil que Illa baixi dels 40 i que Puigdemont superi els 35, però els exconvergents ho continuen intentant. Ells mateixos filtraven una enquesta ahir dilluns on pronosticaven un empat entre 35 i 38 diputats entre Junts i el PSC.

Perquè això passi, Junts per Catalunya creu que ha de frenar l'ascens d'Aliança, que segueix sumant adeptes a mesura que avança la campanya. És en aquest context que Puigdemont va parlar d'Orriols i que els mitjans propers a Junts han anat intensificant les crítiques a la nova formació política. Hem vist articles a Vilaweb i ara a El Nacional avisant del perill de "la islamofòbia i el racisme" de la de Ripoll.

Res no és casual, com aquest article d'opinió del subdirector d'El Nacional ahir dilluns qüestionant l'independentisme d'Orriols. "AC contribueix tant com Pedro Sánchez o Alberto Núñez Feijóo a espanyolitzar la campanya catalana perquè normalitza Vox: esdevé una versió nostrada dels d'Abascal", escrivia David González.

Veurem si la nova estratègia de Junts frena Sílvia Orriols o ja és massa tard. Estiguin tranquils, només falten cinc dies per sortir de dubtes.