Lamine Yamal i la romantització de la pobresa als mitjans catalans

La romantització de la pobresa és un fenomen emergent consistent a idealitzar entorns desestructurats i persones que viuen a la misèria. Acostuma a ser un fenomen explotat pels mitjans de comunicació que, ignorant o minimitzant els problemes que genera la pobresa, busquen generar empatia o justificar les conseqüències de la desigualtat. A Catalunya s'ha importat aquesta moda per contrarestar la denúncia de la immigració descontrolada i la seguretat, i reivindicar un model social esgotat en ple col·lapse del multiculturalisme.

Aquests dies, els mitjans catalans exploten el cas de Lamine Yamal com a model de superació dels joves en un barri conflictiu. Ja ho van fer amb el raper Morad, encara que l'historial delictiu que l'acompanya contrasta amb la imatge idíl·lica de Laime, exemple d'integració i de seguir el camí recte per perseguir els somnis.

Tant en un cas com en l'altre, les anàlisis ressalten un exemple concret i individual per idealitzar una realitat social molt més àmplia i lamentablement més desagradable. Al capdavall, Lamine Yamal no deixa de ser una meravellosa excepció dins una crua realitat. I mentre els mitjans llancen una imatge distorsionada d'aquests barris, els que viuen a dins segueixen patint les conseqüències d'una misèria que no té res de bonic ni excepcional.

Elogi del barri multicultural

Tot i ser un dels barris més petits de Mataró, a Rocafonda, lloc on va néixer Lamine Yamal, conviuen 15.000 habitants dels quals la meitat són d'altres països. Un reflex dels barris desestructurats i conflictius de Catalunya, on la densitat i la multiculturalitat conviuen amb la pobresa i la delinqüència. No hi ha res de remarcable en això, si de cas la voluntat dels joves de tirar endavant, encara que malauradament la majoria es quedin només en l'intent.

Tot i això, mitjans com el diari Ara, Catalunya Ràdio, RAC1 i fins i tot TV3 idealitzen les contradiccions socials per combatre l'estigma d'aquest barri. Un dels entrevistats a l' Ara admet que hi ha “episodis de delinqüència” relacionats amb les drogues o enfrontaments amb la Guàrdia Urbana. Però alhora lamenta que s'estigmatitzi el barri i posa en valor la solidaritat entre veïns.

A Catalunya Ràdio , una entrevistada destaca que el barri és un planter de talent i exalça "la nova generació de nois fills d'una altra cultura". És més, afirma que "si els ajudem a unir ponts entre la seva cultura i la d'aquí, aquests joves tenen un potencial que no tenen els fills d'una sola cultura".

En resum, una idealització dels entorns conflictius unit a un elogi de la multiculturalitat amb Lamine Yamal com a pretext. La culminació d'aquest esforç argumental és la idea que l'èxit d‟aquesta Selecció es deu a la immigració.

L'antídot contra l'extrema dreta

L'exemple de Lamine Yamal ha creuat fronteres i fins i tot la CNN es fa ressò dels orígens humils del futbolista. Destaquen que és precisament la realitat multicultural, amb gent de més de 80 països diferents, el tresor més gran de Rocafonda. "No es tracta d'una cosa menor en un país on la immigració és al centre del debat i on l'extrema dreta ha agafat força amb un discurs antiimmigració contrari als musulmans", diu el mitjà nord-americà.

Però la CNN no n'és una excepció. Ja fa dies que els mitjans espanyols, i sobretot catalans, exploten la imatge de Lamine Yamal com a antídot contra l'"extrema dreta". El seu pare ha estat elevat als altars per assaltar una carpa de Vox, i polítics com Gabriel Rufián utilitzen el futbolista per justificar les bondats de la immigració.

Tant de bo l'exemple de Lamine Yamal serveixi perquè els joves trobin un exemple a seguir en un lloc difícil com Rocafonda. Però anàlisis simplistes i edulcorades com aquestes amaguen una realitat molt més amarga, que té a veure amb la manca de perspectives de molts barris presos per la pobresa endèmica, les contradiccions socials i el fracàs del model multicultural. I sí, també de la delinqüència, encara que per al govern català i els seus mitjans afins això sigui “alimentar el discurs de l'extrema dreta”.