e-Notícies Quines són les tres qüestions clau que marcaran les eleccions europees?
Les enquestes assenyalen un clar retrocés de les esquerres i un auge de la nova dreta
El proper 9 de juny se celebren les eleccions europees en què 400 milions de persones triaran els 705 eurodiputats, 61 dels quals corresponen a Espanya. Aquests comicis arriben en un moment clau per al futur d'Europa. Temes com la crisi migratòria, les protestes del camp o l'escalada bèl·lica marcaran el rumb d'unes eleccions amb un auge previsible de la nova dreta.
Les enquestes assenyalen un creixement del bloc del centredreta, on hi ha el PP, però sobretot un increment del bloc identitari, on hi ha Vox. A més, tot apunta a un retrocés de les esquerres, especialment Sumar i Podemos, i dels nacionalistes, sobretot a Catalunya.
El debat migratori, a debat
En aquestes eleccions es posarà a debat el model migratori de la Unió Europea, en plena crisi per l'arribada cada cop més massiva d'estrangers il·legals. La immigració ha estat precisament el motiu principal de la instal·lació de governs conservadors i ultraconservadors a molts països on governava històricament l'esquerra amb polítiques bonistes d'acollida. La crisi també ha portat a una reforma de les polítiques de migració i asil de la Unió, després d'una dècada de disputes.
La nova dreta, en auge | Europa Press
L'allau migratòria del 2015 va obrir per primera vegada el debat sobre aquesta qüestió, i cada cop més països han pressionat per a un enduriment de les polítiques d'asil. El nou pacte contempla l'acollida d'irregulars a centres fronterers mentre s'examinen les sol·licituds d'asil, l'acceleració de les expulsions dels no admesos i la solidaritat de tots els estats membres amb els països d'arribada.
La candidata del PP Dolors Montserrat advoca per l'expulsió dels estrangers que vinguin a delinquir, i en la línia del pacte d'immigració europeu defensa una immigració legal i ordenada que s'integri. El PSOE, que va votar a favor del pacte migratori, apel·la, no obstant, a la solidaritat i acusa el PP d'abraçar l'extrema dreta. Sumar es mostra contrari al pacte de migracions i asil, mentre que Vox va celebrar l'enduriment de les mesures, però demana anar fins i tot més enllà.
La defensa, qüestió crucial
La guerra d'Ucraïna marcarà també les eleccions del proper 9 de juny. Els líders de la Unió, especialment Emmanuel Macron i Ursula von der Layen, fa mesos que agiten la coctelera per a una escalada bèl·lica amb Ucraïna com a epicentre. La raó no és altra que amagar els errors estratègics de les elits europees al front oriental i, sobretot, la recessió econòmica que està trucant a la porta.
La crida a l'enviament de tropes a Ucraïna, la creixent retòrica bel·licista, i l'aposta per l'economia de guerra, tenen com a rerefons el fracàs de la gestió. Per això la guerra d'Ucraïna apareix en aquestes eleccions com un tema fonamental que, en realitat, planteja un plebiscit al voltant de les elits europees liderades ara per França. Espanya juga també un paper crucial en aquesta escalada bel·licista, amb crides constants a l'enviament d'armes i suport logístic a Ucraïna i secundant els missatges de Macron i Von der Leyen.
L'escalada bèl·lica a Europa, a debat | Europa Press, Believe_In_Me, e-noticies.cat
El PP s'alinea amb el PSOE en aquesta qüestió, i aquests dies ha impulsat una iniciativa per ampliar l'ajuda militar a Ucraïna en el marc de la UE. Sumar s'oposa a l'escalada bel·licista i a l'augment de la despesa militar als pressupostos, mentre que Vox ha defensat sempre la sobirania d'Ucraïna, però passa de puntetes sobre un tema que li genera massa contradiccions. Cal recordar que els alguns dels principats aliats de Vox a Europa són Hongria (Viktor Orbán) i França (Marine Le Pen), menys ferms que altres països davant la defensa d'Ucraïna.
Agenda verda i 2030, una qüestió ideològica
L'Agenda Verda serà un dels temes centrals de la campanya, en aquest cas amb una gran càrrega ideològica que polaritza els diferents blocs polítics. Si la immigració serà el tema estrella de la dreta, l'esquerra vol convertir l'agenda social i ecològica en l'esquer per remuntar a les enquestes. No en va, el PSOE ha escollit de candidata la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, que ha estat una de les impulsores de l'Agenda Verda europea.
A sobre de la taula hi ha qüestions com la Llei de Restauració de la Natura que vol rehabilitar zones terrestres i marítimes, així com ecosistemes degradats, en les properes dècades. Una mesura molt defensada per l'esquerra però molt criticada per la dreta que adverteix de l'amenaça per als agricultors europeus. També hi ha en joc qüestions com la revisió de la Política Agrària Comuna, per eliminar traves burocràtiques i millorar les condicions per als agricultors, el model energètic, amb el debat sobre les nuclears, o mesures sobre el canvi climàtic i les emissions.
Eleccions marcades per la revolta dels agricultors | Europa Press
En aquest cas, la polarització és evident, perquè mentre el PSOE i Sumar s'alineen amb l'agenda verda, el PP i Vox s'hi mostren crítics. A la dreta hi ha també, però, matisos importants. Vox critica el PP per donar suport a moltes de les mesures mediambientals i denuncien l'impuls d'aquestes mesures per part d'una elit que, apel·lant a conceptes abstractes com el canvi climàtic, perjudica els interessos dels ciutadans que són els que el paguen literalment de la butxaca.
Això es vincula directament amb l´Agenda 2030, que engloba tots els temes i marcarà l´esdevenir d´aquestes eleccions. La nova dreta en què es troba Vox posa en qüestió el mateix model de la UE (cosa que el diferencia per exemple del PP) i reclama un model confederal que torni la sobirania als Estats. Al rerefons hi ha la crítica a unes elits polítiques i econòmiques que, emparats en conceptes com els drets humans, el medi ambient i la pau, desenvolupen lleis que perjudiquen la majoria de la població.
Més notícies: