El jutge ordena la detenció de Clara Ponsatí

Pablo Llarena, el jutge que instrueix el ‘procés’ al Tribunal Suprem, ha emès una ordre nacional de detenció contra Clara Ponsatí. La raó és que estava citada a declarar davant el jutge per un delicte de desobediència. Però la que fora Consellera d'Educació en el govern de Carles Puigdemont no es presentà ni justificà la seva incompareixença.

Per això, el magistrat considera que ha “desatès voluntàriament i de forma injustificada” la citació judicial. I acorda la seva detenció amb la finalitat de prendre-li declaració. L'ordre podria quedar sense efecte si, com va ocórrer amb Meritxell Serret i Anna Gabriel, acaba compareixent voluntàriament.

Incompareixença injustificada

Els fets es remunten al passat 24 d'abril, quan la política independentista estava citada per declarar davant el Tribunal Suprem. La seva defensa al·legà que pertany a dues comissions al Parlament Europeu. I demanà la paralització del procediment judicial per l'empara de l'encausada en les institucions europees.

En virtut de l'article 487 de la llei processal, Llarena converteix en detenció una ordre de compareixença per incompareixença injustificada de la citada. Per al magistrat, la seva absència no estava justificada. Ponsatí estava citada el 24 d'abril pel matí, i les seves responsabilitats com a parlamentària eren aquell dia a la tarda.

Però a més, Llarena considera que fou citada amb suficient antelació com per informar de les dificultats per comparèixer. En el seu lloc, la defensa presentà un escrit exculpatori per eludir la compareixença. De fet, el mateix matí piulà una fotografia a Flandes, i el magistrat considera que “es vantà de no tenir cap intenció d'atendre la citació judicial”.

Antecedents de rebel·lia

El jutge té en compte els antecedents de rebel·lia per atribuir l'absència de Ponsatí a un fet voluntari. Les funcions parlamentàries serien “l'excusa davant una nova desatenció de les seves obligacions processals”.

Clara Ponsatí participà en la celebració del Referèndum d'independència de Catalunya el 2017, des del seu càrrec com a consellera. Ordenà l'obertura de les escoles i instituts com a col·legis electorals. Fou cessada mitjançant l'aplicació del 155, i es fugí a Brussel·les juntament amb Carles Puigdemont i altres membres del govern.