Junts, el tapat de la crisi de Rodalies: responsables també del gran col·lapse malgrat la gesticulació

Aquests dies hem vist com tots els focus del col·lapse de Rodalies se centraven, lògicament, en el partit que és al Govern, el PSC, i el seu soci preferencial, ERC, amb qui va acordar el traspàs del servei. Però hi ha altres partits que s’estan escapant de la crema tot i haver governat Catalunya durant dècades. És el cas de Junts, que ara es fan els indignats en lloc d’assumir la seva part de culpa.

Junts està intentant aprofitar la crisi de Rodalies per desgastar el PSC i presentar-se com a alternativa de govern. Va començar demanant el traspàs íntegre de Rodalies, per després demanar la dimissió de Sílvia Paneque i amenaçar de portar Adif i Renfe als tribunals.

El cinisme de la formació de Carles Puigdemont no pot ser més descarat, tenint en compte que han governat a Catalunya 34 anys, que tenen un dels seus al consell d’administració de Renfe, i que continuen sostenint amb els seus vots el Gobierno de Pedro Sánchez.

Junts ha insistit molt aquests dies en el dèficit històric d’inversions a Catalunya, i particularment en les infraestructures ferroviàries. Això tindria sentit si no fos perquè el seu espai ideològic, Convergència i Unió, va governar 28 anys durant el desplegament de l’autogovern. Primer amb Jordi Pujol de manera ininterrompuda, des de 1980 fins a 2003, i després el breu període d’Artur Mas, de 2010 a 2015.

De fet, la gestió del govern convergent explica bona part de l’abandonament històric de Rodalies i el dèficit estructural de l’Estat. Pujol va basar la seva estratègia en el sosteniment dels governs del PSOE i del PP a Madrid a canvi de més autogovern per a Catalunya. Però Rodalies mai no va ser una prioritat per als convergents, que sempre van apostar pel corredor mediterrani en lloc dels trens regionals.

CiU i Junts mai no van apostar per Rodalies

CiU va veure en el tren d’alta velocitat una oportunitat històrica per connectar Catalunya amb Europa, i va bolcar tot el seu esforç a pactar inversions de l’Estat per a aquesta gran infraestructura ferroviària. En canvi, Rodalies era vist com un servei essencialment metropolità que beneficiava zones tradicionalment socialistes. D’aquí que mai no fos a la seva agenda de negociacions dels pressupostos generals de l’Estat.

Els hereus de CiU, Junts, també van tenir la seva oportunitat d’intentar corregir aquest dèficit històric durant els sis anys i mig que van ser al Govern. Però reclamar les inversions a Rodalies no entrava dins l’agenda d’un govern que volia la ruptura, i no la gestió autonòmica. De fet, ni tan sols es van esforçar a crear les famoses estructures d’Estat, en aquest cas d’infraestructura ferroviària.

Aprofiten la crisi per desgastar el PSC

Junts ataca ara el PSC com si ells no haguessin governat durant més de tres dècades. Com si no haguessin sostingut els governs del PSOE i del PP que han incomplert sistemàticament l’execució de les inversions, o no haguessin tingut cap responsabilitat en l’abandonament de la xarxa ferroviària a Catalunya.

Però és que, a més, és Junts qui està sostenint Pedro Sánchez a canvi de prebendes com un seient al consell d’administració de Renfe. Fer ara com si la cosa no anés amb ells és d’un cinisme polític insultant. Encara que ja no sorprèn res de Puigdemont i els seus.