Junts es queda sense crèdit

“Censura absoluta a totes les forces independentistes que pactin o hagin pactat amb els partits del 155, a totes!”. Aquestes són paraules de Jaume Alonso Cuevillas, dirigent de Junts per Catalunya molt proper al cercle de Laura Borràs. Evidentment, no va pronunciar aquesta frase dijous passat, quan la formació de Puigdemont va votar a favor de la socialista Francina Armengol com a nova presidenta del Congrés. Ho va fer l'any 2019, quan pactar amb el PSOE era vist com una heretgia injustificable a ulls de l'independentisme pur que deien representar a Junts.

El partit de Laura Borràs i Carles Puigdemont s'ha passat els darrers 4 anys acusant Esquerra de traïdors, botiflers i venuts. I això que aleshores Junts tenia un pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona. Però després d'aquests 4 anys atacant ERC, finalment els juntaires han seguit el mateix camí que els seus socis processistes. Aquest dijous han abandonat la confrontació per abraçar el pactisme.

Després de consumar-se el pacte amb el PSOE, van sortir ràpidament els tòtems de Junts per justificar l'acord. Qui els ha vist i qui els veu. Carles Puigdemont, Laura Borràs i altres dirigents juntaires van córrer a intentar calmar uns votants independentistes que ja els estaven acusant també de traïdors.

No és estrany que, si t'has passat 4 anys acusant de traïdor aquell que pacti amb el PSOE, ara vagin a buscar-te quan fas el mateix. De fet, diversos dirigents d'ERC van aprofitar l'ocasió per cobrar diverses factures pendents.

Junts, al punt de mira

Certament, hi ha una massa de votants de Junts que segueix ferma en la confiança cega cap a Borràs i Puigdemont, però a molts altres se'ls ha esgotat la paciència. Una prova d'això la tenim si fem una volta pels comentaris que els usuaris de Twitter han deixat a les publicacions de Borràs i Puigdemont. “Recordeu això de no pactar amb l'enemic?”, “la gent ja no us creu”, “no compteu amb mi” o “avui passeu oficialment a la carpeta de botiflers” són alguns dels missatges que es poden llegir.

És més, els últims dies la sensació era que Junts acabaria boicotejant les aspiracions de Francina Armengol. Primer, per tenir una posició de força a les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez. Allò de “mireu del que som capaços”. I després per la coherència respecte a les decisions preses les últimes setmanes.

Fa uns dies, Junts renunciava a pactar amb el PSC a la Diputació de Barcelona. El pacte que van fer per a la legislatura anterior no es va reeditar, en gran part, per la “traïció” dels socialistes a Barcelona, on Jaume Collboni va prendre l'alcaldia a Xavier Trias després de pactar amb Ada Colau i el PP. Allò de “venjar el que li van fer a Trias” ha quedat, de moment, aparcat.

Ara tot això es trasllada a la negociació per investir Pedro Sánchez com a president del govern. Junts diu per activa i per passiva que haver votat a favor d'Armengol no vol dir que hagin de fer el mateix amb Sánchez. Però la veritat és que els de Carles Puigdemont afronten aquest escenari amb menys crèdit davant dels seus votants, que ja els acusen de traïdors. S'haurà de veure si la reacció de la massa independentista provoca un altre cop de volant d'un Junts per Catalunya que, recordem-ho, és el partit més imprevisible de tot l'arc parlamentari.