Les dades que desmunten el relat de l'esquerra woke: es disparen les agressions sexuals, no només les denúncies

Durant anys, una part de l'esquerra ha defensat que l'augment de casos de violència sexual s'explica únicament per un creixement de les denúncies. És el relat que atribueix l'increment a una major consciència social fruit de campanyes institucionals. Tot i que ningú nega això, les dades presentades per l'Hospital Clínic de Barcelona mostren un augment real d'agressions, inclosos els casos de violació.

El Clínic va atendre 665 víctimes de violència sexual entre gener i octubre, cosa que suposa dues persones al dia entrant per la porta d'urgències per una agressió. Les responsables de la comissió de violència de l'hospital van qualificar la situació com “un problema de salut pública” davant un increment sostingut de casos. La xifra suposa un 6,5% més que l'any anterior, cosa que evidencia una tendència que no es pot explicar només per un major nombre de denúncies.

Però la dada més contundent és en les violacions. Segons l'hospital, aquest tipus d'agressió ja representa el 65% de tots els casos atesos, davant el 58% de l'any passat. Parlem de 365 violacions ateses en deu mesos, un augment notable respecte a les 315 del mateix període de 2023 i molt per sobre de les xifres registrades el 2022 i 2021. La progressió és constant i confirma que la violència sexual més greu està creixent.

Un fenomen que no es limita a l'estadística judicial

La narrativa que insisteix que “no hi ha més violacions, només més denúncies” queda desmuntada quan són els hospitals —no els jutges— qui alerten de l'increment. Les dades del Clínic es basen en víctimes ateses físicament, no en formularis policials. Aquest matís és essencial, perquè mostra la dimensió real del problema sense el filtre de la voluntat de denunciar.

A més, el mateix hospital assenyala que tres de cada deu dones ateses no volen denunciar i un altre 28% ni tan sols pot pensar-hi en aquell moment. Només un 32% mostra intenció clara d'anar a la policia. Això vol dir que, fins i tot amb taxes baixes de denúncia, les atencions mèdiques pugen. Si la consciència fos l'única variable, les denúncies creixerien més que les agressions registrades a urgències, i aquí està passant el contrari.

El context tampoc convida a l'optimisme. Més de la meitat de les agressions es produeixen al domicili, un espai que hauria de ser segur i que, segons el Clínic, concentra el 57% dels casos. La violència no es limita al carrer ni a situacions d'oci nocturn, que a més han disminuït lleugerament. El problema està penetrant en l'àmbit privat i planteja reptes nous per a la prevenció i la detecció precoç.

Una tendència que obliga a revisar discursos i polítiques públiques

Les dades del Clínic no apareixen aïllades, sinó inserides en una tendència que diferents estudis i balanços policials confirmen any rere any. Les agressions sexuals augmenten en nombre, gravetat i recurrència. No n'hi ha prou amb atribuir-ho a campanyes o consciència social, perquè l'estadística mèdica apunta en direcció contrària. Hi ha més dones violades, més víctimes ateses i més casos greus.

Aquest escenari exigeix revisar discursos que durant anys han minimitzat l'evolució real de la violència sexual. La narrativa que redueix tot a “percepcions”, “estigmes” o “efectes de la conscienciació” ja no aguanta el contrast amb l'evidència empírica. La situació, segons els professionals de l'hospital, és “esfereïdora” i requereix polítiques que entenguin la dimensió del fenomen sense autoenganys ideològics.