Junts, entre ERC i l'ANC

La política espanyola dóna símptomes de copiar el pitjor de la catalana. La inestabilitat, la dependència de formacions poc serioses i la polarització entre dos blocs han marcat el dia a dia del Parlament de Catalunya des del 2010. I, ja ho saben, no ens ha anat gaire bé. Ara, tots aquests preocupants tics es refermen al Congrés dels Diputats després del resultat de diumenge, que deixa Sánchez als peus de fins a cinc partits sobiranistes.

Dependre de Carles Puigdemont durant quatre anys no sembla encoratjador. Si a més a més li sumes Arnaldo Otegi, el BNG, Gabriel Rufián i un PNB llançat a competir amb Bildu, la cosa no millora, al contrari. Però Pedro Sánchez té decidit que vol seguir governant malgrat pagar un preu alt i ja ha iniciat contactes amb l'entorn de Junts. I aquí hi ha la clau de tot: la decisió que han de prendre els de Puigdemont.

Han passat poc més de 24 hores i Míriam Nogueras ja ha rebut tota mena de missatges i pressions. Dins el sector processista destaquen dues veus importants que demanen a Junts tot el contrari. ERC i Gabriel Rufián volen que el seny imperi a casa de Laura Borràs i Junts s'uneixi al front d'esquerres. A l'altra banda del tauler processista hi ha l' ANC, que creu que és el moment del bloqueig, la conforntació i tornar al 2017.

La decisió que marcarà el futur de Junts

No hi ha mitges tintes. Junts per Catalunya i Carles Puigdemont haurien de prendre una decisió. I ho faran sense excuses: si voten a favor o s'abstenen faran president Pedro Sánchez. Si altrament voten en contra, anirem a noves eleccions.

Esquerra Republicana ja ha demanat a Junts que no permeti una repetició electoral amb l'excusa de l'"extrema dreta". A ningú no li interessen menys unes noves eleccions que a ERC, que creu que amb Pedro Sánchez al Govern tindrà la Generalitat fins al 2025. Els republicans tampoc volen que Junts capitalitzi les negociacions i li demana ara un front comú per pactar.

D'altra banda, ha tornat a aparèixer l'ANC, que vol que Puigdemont compleixi la seva promesa: o referèndum o bloqueig. Si Junts aposta per la confrontació, és possible que la llista cívica de l'Assemblea per al Parlament quedi desactivada i això interessa als juntaires. El bloqueig donaria legitimitat als seus votants, però cada cop són menys i això preocupa els de Jordi Turull.

Junts per Catalunya ha d'escollir entre ser fidel al relat o començar a fer política, amb el risc de perdre encara més votants. Triar entre anar de la mà de Gabriel Rufián i Pere Aragonès o posar-se al costat de la pancarta de l'ANC i “els seus represaliats”. La decisió marcarà el seu futur polític, la seva credibilitat i un equilibri intern que cada cop es més fràgil, perquè Míriam Nogueras no és Xavier Trias i Puigdemont no és Jaume Giró.