Junts per Catalunya, cada cop més acorralat per la Llei d'Amnistia

El debat i les negociacions per a l'aprovació de la Llei d'Amnistia viu una mena de treva. Encara queden dies de marge perquè PSOE i Junts arribin a un acord abans que el text es torni a votar al Congrés. I els socialistes, ara centrats en la campanya electoral gallega, no tenen pressa per tornar a abordar la qüestió. A Junts per Catalunya, en canvi, cada cop estan més acorralats -tot i que aquesta treva els permet tenir una mica de marge-.

Al partit de Carles Puigdemont hi ha dubtes sobre quina posició han de prendre respecte a aquesta llei. El PSOE ja ha dit que no es pensa moure i que, com a molt, oferiran canviar la llei d'enjudiciament criminal perquè els jutges tinguin un límit de temps per tancar les investigacions. Davant de l'aparent immobilisme socialista, Junts ha de decidir què fer. I ho ha de fer amb una pressió interna en augment.

Toni Comín va ser el primer a assenyalar públicament que hi haurà amnistia “sense cap mena de dubte”. Unes declaracions significatives, ja que Comín és la mà dreta de Puigdemont a Waterloo. A Junts insisteixen que sense la llei no abasta tothom, seguiran en la seva negativa. Per aquest motiu, les paraules de Comín han estat vistes com una mesura de pressió.

Cal recordar que Toni Comín no està investigat ni pel cas Tsunami -que el jutge creu que hi pot haver terrorisme- ni pel cas de la trama russa -que el jutge creu que hi pot haver alta traïció-. Per tant, l'amnistia tal com està, en principi li permetria tornar a Catalunya -els seus comptes pendents amb la justícia giren al voltant del referèndum del 2017-. Per tant, la situació de l'exconseller és la mateixa que la de centenars d'encausats: es beneficiaria de l'aprovació de la llei, però el 'no' de Junts ha demorat les seves possibilitats de ser amnistiat.

Precisament, aquest posicionament dels juntaires ha generat crítiques entre els encausats per delictes relacionats amb el 'procés'. Tot i els esforços de la premsa afí a Junts, cada vegada hi ha més gent que pensa que el 'no' de Nogueras i companyia correspon a la idea que “si no beneficia Puigdemont, no se'n beneficia ningú”. I partits com Esquerra o Sumar han ajudat que cali aquesta idea entre el processisme. Fins i tot Artur Mas va admetre que li va sorprendre el 'no' de Junts -tot i que després va donar un cop de mà als seus, afirmant que va acabar entenent la seva postura després de parlar amb Jordi Turull-. Tot plegat, sense oblidar que l'actual llei ja té l'aval de tot el Gobierno i la resta de Frankenstein 2.0, inclòs el PNB.

Al PSOE estan convençuts que tota aquesta pressió farà estovar el partit de Carles Puigdemont. I confien també que el sector pragmàtic dels juntaires es torni a imposar al sector més radical de la formació. Evidentment, no serà fàcil que això passi. Més que res perquè aquí el que hi ha en joc és la posició del líder suprem. I ja sabem que Junts fa temps que es mou, principalment, pels interessos de Puigdemont i poca cosa més.

A tot això, cal afegir la pressió que el CIS de Tezanos també ha exercit. A l'últim sondeig, fet després de la negativa de Junts a l'amnistia, augura una forta caiguda al partit de Puigdemont, que es quedaria en només tres diputats i el situaria en una irrellevància absoluta al Congrés. El temps corre i la situació de la formació presidida per Laura Borràs és cada cop més complicada.