Junts busca candidat a la Generalitat després del no de Carles Puigdemont

Carles Puigdemont governa Junts per Catalunya amb mà de ferro. No ho ha deixat de fer mai, però des del juliol passat la seva visibilitat és molt més gran. L'expresident de la Generalitat és l'únic interlocutor vàlid amb l'entorn i cap altre dirigent de Junts alça la veu per valorar les negociacions amb el PSOE. Ningú parla, ningú qüestiona.

Fins i tot Pedro Sánchez és conscient del poder de Carles Puigdemont. Tot i que no té cap càrrec d'importància dins del partit, tot ha de passar per Waterloo. El primer moviment de socialistes i Sumar va ser enviar Jaume Asens a Bèlgica, per posar les bases de l'acord. Puigdemont ordena i Míriam Nogueras i altres actuen.

Si algú havia arribat a pensar que l'expresident passava a un segon pla, estava equivocat. La decisió de deixar el Govern o no entrar a governar la Diputació de Barcelona és seva. Junts per Catalunya s'ha allunyat els darrers anys de la centralitat per ordre de Puigdemont, que ha arraconat el sector pragmàtic.

El que passa és que ara el d'Amer té a les mans un regal inesperat. L'aritmètica electoral l'ha situat com a actor necessari a Madrid, quan tothom donava per fet un govern de dretes. Junts és indispensable i Carles Puigdemont ha decidit jugar la partida que us permetrà tornar a Catalunya. Una jugada fàcil que comporta algunes incoherències inevitables.

Ja hem parlat en aquest diari de la decisió que ha de prendre Carles Puigdemont. Sembla clar que arribarà a un acord amb Pedro Sánchez, encara que sigui difícil explicar a l'independentisme més radical. És per això que el seu entorn ja treballa per crear un marc mental favorable. Es parla d'“acord històric”, de “jugada mestra” i de “victòria moral”.

Carles Puigdemont no vol perdre al Parlament

Tot i que la maquinària ja està activada, Junts per Catalunya perdrà alguns vots i la quarta -o cinquena- llista indepe al Parlament serà una realitat. Confirmada Sílvia Orriols i Aliança Catalana, sembla lògic pensar que l'ANC forçarà la llista cívica si hi ha una foto de Puigdemont amb Sánchez. I sense aquests vots, Junts té molt complicat tornar a ser la primera força processista.

És en aquest context que Carles Puigdemont tindria decidit no ser cap de cartell de Junts a les eleccions al Parlament. Ho apuntava E-Notícies fa setmanes i ho suggereix Oriol March aquest dilluns a Nació Digital. Puigdemont vol seguir al Parlament Europeu, on té llibertat, no hi ha focus mediàtic i es cobra força més.

Imagineu-vos que el líder espiritual de Junts es presenta a unes eleccions catalanes i no guanya. O no governa. Tornar amb l'amnistia i seguir la seva vida política a Brussel·les seria una jugada intel·ligent de qui diu un dia no surrender i l'altre investeix Pedro Sánchez. Aquest és l'equilibrisme que cerca Carles Puigdemont, veurem si és capaç de mantenir-se a la corda.

El possible candidat de Junts

En aquest context, Junts per Catalunya té un problema. Amb Puigdemont a Brussel·les, Míriam Nogueras a Madrid i Laura Borràs fora de circulació, Junts no té ara mateix un candidat de prestigi.

Jaume Giró significaria tornar al seny, però no és del gust de Puigdemont, que vol controlar-ho tot i tots. Descartats líders locals –bàsicament perquè no existeixen– el nom de Josep Rull guanyaria força. Ja no està inhabilitat i, igual que Turull, han abandonat el pragmatisme per posar-se sota el paraigua de Puigdemont.