Julian Assange, la darrera causa perduda del Procés

Els mitjans processistes i els terminals de l'independentisme radical a les xarxes socials fa dies que parlen de Julian Assange. Aquest dimarts, el fundador de WikiLeaks torna als tribunals britànics amb l'ombra de l'extradició als Estats Units pesant-hi. L'independentisme demana el seu alliberament, però, què és el que uneix tan íntimament Assange amb el Procés?

El periodista australià va fundar el 2006 WikiLeaks, un mitjà especialitzat en la publicació de documents classificats. El 2010 va atreure l'atenció de tot el món per la difusió de les imatges de l'assassinat d'un grup de civils a les mans de l'exèrcit nord-americà. El 2012 es va refugiar a l'ambaixada de l'Equador a Londres per evitar ser extradit.

Això coincideix amb la posada en marxa del Procés que, al seu moment àlgid, va trobar a Assange un valuós aliat per difondre la causa catalana al món. Des de llavors, els destins de tots dos s'han vist inevitablement units. Per això aquests dies l'entorn del procés proper a Puigdemont i l'ANC tornin a fer seva la causa de Julian Assange.

Activista a favor de la independència

El processisme, necessitat de causes perdudes per tornar a guanyar múscul, ha convocat aquest dimarts una concentració de suport davant del consolat britànic a Barcelona. Aquests dies no hi ha mig processista que no es faci ressò del judici que comença avui. Un exemple és el vídeo que li dedica Albano-Dante Fachín al seu canal Octuvre.

S'hi revelen algunes de les causes de l'entusiasta suport de l'independentisme a Julian Assange. Entre les moltes denúncies d'Assange hi ha la repressió de l'Estat espanyol contra l'independentisme català. Ell va ser una de les figures internacionals que va denunciar amb més contundència la violència de l'1-O”, diu Fachín.

Efectivament, durant el moment àlgid del procés, el periodista australià va inundar el perfil de les xarxes socials de missatges a favor del referèndum i la independència a Catalunya. El processisme hi va veure un heroi de la lluita contra el deep state (les clavegueres de l'estat) que el mateix independentisme lliura a Espanya. Assange va veure a la causa catalana una oportunitat per promoure el seu model de rebel·lió social contra els Estats.

Assange i el Procés, una mateixa lluita

El Procés va aixecar la bandera de la defensa d'Assange com a part integral de la seva lluita per la justícia i la democràcia (que havia de representar la República Catalana) contra la tirania que representa l'Estat espanyol. El clima de conflictivitat de la tardor del 2017 a Catalunya va cridar poderosament l'atenció del periodista. Tot allò tenia molt a veure amb la seva idea de rebel·lió del poble contra el poder establert.

Així, el novembre del 2017 Assange va rebre Oriol Soler, membre de l'anomenat Estat Major del Procés, a l'ambaixada d'Equador a Londres. Aquella reunió va consolidar l'aliança entre Assange i el Procés. L'australià es va convertir en una peça clau de l'estratègia de difusió internacional de la causa catalana.

Soler ha estat vinculat també amb la presumpta trama russa del Procés i amb el Tsunami Democràtic. Això provoca les especulacions sobre l'organització de tot un entramat per crear un clima propici, a Catalunya i al món, per al triomf del procés. Allò va acabar fracassant, i el 2019 Assange va rebre el suport de Carles Puigdemont i Quim Torra després de ser detingut dins de l'ambaixada de l'Equador.

L'ANC i el Consell, també amb Assange

Entre els defensors d'Assange aquests dies destaquen els dos òrgans propers al sector de Puigdemont i Waterloo. El Consell de la República ha mostrat el seu suport al moviment Free Assange Wave “pel dret de la ciutadania a una informació veraç i pel dret dels periodistes a investigar”. La plataforma Junts x Junts, del partit de Carles Puigdemont, ha animat els seus militants a sumar-se a les protestes.

Per la seva banda, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha assegurat que "no ens quedarem de braços plegats davant aquest atac a la llibertat de premsa". L'ANC ho veu també com una oportunitat per continuar difonent la causa catalana. I per mobilitzar la seva gent en un moment de frustració i desànim.