Un home amb uniforme de policia en una conferència de premsa davant d'un fons blau amb el text “gencat.cat”.
POLÍTICA

Josep-Lluís Trapero, el gran assenyalat per la rebel·lió dels Mossos

La brutal agressió a sis agents a Lleida ha obert una guerra entre els agents i els comandaments

Josep-Lluís Trapero va ser una de les grans sorpreses en les designacions del nou govern català capitanejat per Salvador Illa. La seva elecció tenia com a objecte evidenciar la superació del Procés. Com a nou director general dels Mossos d'Esquadra, Trapero va assumir el comandament polític de la policia catalana.

Dos homes en primer pla, un amb vestit i ulleres i l'altre amb uniforme de policia i gorra, amb un fons de taula rodona i escriptura a la paret.

Durant la seva anterior etapa com a major, va estar en el punt de mira per la seva connivència amb el govern processista durant l'1-O. Ara torna a estar en la picota pel senyalament dels propis agents. L'acusen d'haver-los deixat sols en les seves reclamacions de més seguretat.

La sensació és que igual que el 2017, Trapero és ostatge del poder polític que l'ha posat en el seu càrrec. Això l'obliga a secundar el relat oficial que relativitza la inseguretat a Catalunya i la violència contra la policia. Però en fer-ho es posa al centre de la diana de la rebel·lió dels agents contra els seus comandaments i el poder polític.

Trapero, al servei de Núria Parlon

L'agressió a sis policies a Lleida ha desencadenat una guerra entre els agents i els seus comandaments operatius i polítics. Els agents se senten abandonats en un context d'auge de la violència i la delinqüència a Catalunya. Senten que han de fer front a situacions d'alt risc sense seguretat jurídica ni suport dels comandaments.

El que més ha molestat han estat les declaracions dels responsables dient que el de Lleida són "fets aïllats". El més assenyalat és Trapero, que ni els ha defensat ni ha acudit a la concentració aquest dilluns. Això el situa clarament al costat del poder, que intenta vendre el relat de la millora de la seguretat.  

Una dona amb cabells curts i foscos, vestida amb un vestit fosc, parlant en un podi amb dos micròfons i aixecant les dues mans.

Cal recordar que el govern de Salvador Illa va apostar per un canvi de rumb en la conselleria d'Interior, i va prometre "doblegar la corba delinqüencial". Trapero va arribar al seu càrrec al mateix temps que la consellera Núria Parlon, i tots dos tenen una excel·lent relació. D'aquí que Interior (Parlon) i la direcció dels Mossos (Trapero) actuïn sota els mateixos interessos.

Això reforça la idea que Trapero està actuant de peó del Govern en la cúpula dels Mossos. La seva missió és transmetre una millora de la seguretat i l'ordre públic que, segons els agents, és fictícia. D'aquí que ara el senyalin com a traïdor.

La seguretat contra el poder

La crisi té un profund calat perquè posa en evidència el fracàs en la gestió de la seguretat pública per part del Govern. El relat no està anant acompanyat de resultats. I fets com Font de la Pólvora, Salt, Mataró i La Mariola demostren que Catalunya es troba a prop d'un punt de no retorn.

Davant aquesta greu situació els comandaments policials, al servei del poder polític, tracten de transmetre una visió optimista de la realitat. Una cosa que els sindicats neguen. Adverteixen que la situació és molt pitjor del que es transmet, i que Catalunya està fregant la tragèdia.

Trapero és ara la cara visible d'aquest poder que durant anys ha sacrificat els agents del cos en pro dels interessos polítics. Això inclou, no cal oblidar-ho, els partits que blanquegen i fins i tot jaleen la violència contra la policia. La qual cosa reforça la idea que més enllà del relat d'Illa, Catalunya continua en mans del processisme.

➡️ Política

Més notícies: