Jordi Turull torna a explicar que ha estat a la presó

La recta final de campanya està evidenciant amb tota la cruesa la divisió del processisme. Fent seva la proposta de la CUP, Junts va llançar un desafiament a ERC per posar el referèndum com a preu a la investidura d'un Govern a Espanya. Esquerra ha respost que les seves exigències seran la fi del dèficit fiscal, el traspàs de Rodalies i la recuperació de la taula de diàleg.

Junts ha esclatat, i el seu secretari general, Jordi Turull, ha tornat a recordar el seu pas per la presó. “No he anat a la presó tres anys i mig per fer un front comú sobre Rodalies i finançament. Això és més autonomisme!”, ha etzibat.

Aquesta nova referència al presidi no és res de nou ni a Jordi Turull ni al seu partit. En totes les intervencions, l'exconseller aprofita per reforçar els seus arguments amb el fet que va estar a la presó. A més, Junts ha tornat a utilitzar els presos i els “exiliats” com a reclam electoral.

Turull apel·la al referèndum

En contra de les condicions d'ERC, Turull posa dues exigències mínimes que són el referèndum i l'amnistia. "Ens hem de plantar, Catalunya ja ho ha provat tot a Madrid i el resultat d'aquests darrers quatre anys és galdós", ha dit.

Turull proposa canviar l'estratègia d'ERC, que ha qualificat d'“autonomista” per “posar preu només amb aquestes qüestions”. Ha demanat anar a votar massivament perquè “han passat moltes coses aquests quatre anys i els hem de donar una lliçó”.

A més de l'abusiva utilització dels presos, Junts ha tornat a exhibir a Puigdemont en un acte electoral a Banyoles (Girona). Un cop més, l'expresident ha apel·lat a la votació massiva contra l'abstencionisme. La seva figura ha estat un dels principals reclams de Junts per reivindicar-se com a hereus de l'1-O.

Marta Rovira respon a Turull

Una altra líder del procés, Marta Rovira, ha retret a Jordi Turull la seva reiterada utilització de la condició d'exprés. "Jo estic a l'exili per ser independentista", ha dit, "perquè mentre sumem força política, social i internacional per negociar un referèndum, hem d'avançar en sobirania fiscal i ferroviària".

Una mostra més de la divisió en què es troba instal·lada el processisme, esgotat als seus propis límits. Esquerra defensa la utilitat de la negociació en l'avenç del conflicte territorial i les polítiques socials. En canvi Junts abraça el discurs de la CUP i assumeix l'estratègia de la confrontació i el bloqueig polític.