Jordi Turull torna a explicar que ha estat a la presó

La recta final de campanya està evidenciant amb tota la seva cruesa la divisió del processisme. Fent seva la proposta de la CUP, Junts va llançar un envit a ERC per posar el referèndum com a preu a la investidura d'un Govern a Espanya. Esquerra ha respost que les seves exigències seran la fi del dèficit fiscal, el traspàs de Rodalies i la recuperació de la taula de diàleg.

Junts ha esclatat, i el seu secretari general, Jordi Turull, ha tornat a recordar el seu pas per la presó. “No he anat a la presó tres anys i mig per fer un front comú sobre Rodalies i finançament. Això és més autonomisme!”, ha etzibat.

Aquesta nova referència al presidi no és res nou ni en Jordi Turull ni en el seu partit. En totes les seves intervencions, l'exconseller aprofita per reforçar els seus arguments amb el fet que va estar a la presó. A més, Junts ha tornat a utilitzar els presos i els “exiliats” com a reclam electoral.

Turull apel·la al referèndum

En contra de les condicions d'ERC, Turull posa dues exigències mínimes que són el referèndum i l'amnistia. “Ens hem de plantar, Catalunya ja ho ha provat tot a Madrid i el resultat d'aquests últims quatre anys és nefast”, ha dit.

Turull proposa canviar l'estratègia d'ERC, a la qual ha qualificat d'“autonomista” per “posar preu només amb aquestes qüestions”. Ha demanat anar a votar massivament perquè “han passat moltes coses aquests quatre anys i els hem de donar una lliçó”.

A més de l'abusiva utilització dels presos, Junts ha tornat a treure Puigdemont en un acte electoral a Banyoles (Girona). Una vegada més, l'expresident ha apel·lat a la votació massiva contra l'abstencionisme. La seva figura ha estat un dels principals reclams de Junts per reivindicar-se com a hereus de l'1-O.

Marta Rovira respon a Turull

Una altra líder del procés, Marta Rovira, ha retret a Jordi Turull la seva reiterada utilització de la seva condició d'expres. “Jo estic a l'exili per ser independentista”, ha dit, “perquè mentre sumem força política, social i internacional per negociar un referèndum, hem d'avançar en sobirania fiscal i ferroviària”.

Una mostra més de la divisió en què es troba instal·lat el processisme, esgotat en els seus propis límits. Esquerra defensa la utilitat de la negociació en l'avanç del conflicte territorial i les polítiques socials. En canvi, Junts abraça el discurs de la CUP i assumeix l'estratègia de la confrontació i el bloqueig polític.