Primer pla del periodista Jordi Basté

POLÍTICA

Basté: 'La societat espanyola ha deixat fora la cançó en català' del Benidorm Fest'

El periodista de RAC1 assegura que la cançó de Roger Padrós no passa a la final simplement perquè és una cançó en català

Jordi Basté és probablement el comunicador més escoltat a Catalunya. El programa dels matins a RAC1 és líder d'audiència, de manera que les seves opinions arriben a molta, moltíssima gent. Que Basté és proper a l'independentisme no és res nou, només cal escoltar un dia el seu espai per adonar-se'n. Les seves notícies sempre van acompanyades de reflexions pròpies, d'opinions del director del programa, on deixa clar el seu menyspreu al PP o Vox i la proximitat amb el processisme.

Un bon exemple l'hem tingut el matí d'aquest dos de febrer, on ha fet un massatge antològic a José Luis Rodríguez Zapatero, el nou home de moda del Grup Godó. És evident que Jordi Basté forma part d'un mitjà privat, de manera que faltaria més que no pugui fer el que vulgui. Tanmateix, tampoc no hem d'oblidar que la seva posició és condició necessària perquè el càrtel processista mantingui la seva posició central a la política catalana.

El Benidorm Fest, un exemple d'això

Una de les característiques del càrtel processista és que basa el discurs en el victimisme. El que ens passa és culpa dels altres, ens tenen mania. La catalanofòbia, que diuen. I, és estrictament culpa dels altres, nosaltres no hem fet res perquè ens critiquin.

Imatge frontal de Jordi Basté al cafè solidari de Sant Joan de Déu. Octubre de 2023.

Aquest victimisme s'alimenta des de les entitats processistes, els partits i els mitjans afins. Un exemple és el que Jordi Basté ha volgut fer passar per notícia aquest divendres sobre el Benidorm Fest. Roger Padrós és un cantant que participava en la segona semifinal d'aquest dijous amb la cançó 'El temps, íntegrament en català. Va quedar eliminat pels pèls i per al director d''El Món a RAC1' és un nou exemple de discriminació a Catalunya.

Al Benidorm Fest vota un jurat, el públic en general i un vot demoscòpic. Aquest darrer està format per 350 persones que, segons la RTVE de Pedro Sánchez, reflecteixen la societat espanyola. Doncs Roger Padrós va quedar quart al vot del jurat, quart al vot del públic i setè al vot demoscòpic. Només passaven els quatre primers, de manera que el van eliminar aquestes 350 persones escollides per representar no només els fans d'Eurovisió, sinó la pluralitat de la societat.

D'aquesta manera, Roger Padrós va caure pels pèls. "El català s'ha tornat a quedar fora del festival d'Eurovisió i ho ha fet amb polèmica", deia Basteé. "El vot demoscòpic, segons RTVE, representa sociològicament la societat espanyola. Ergo, si el vot demoscòpic són 350 que representen la societat espanyola, segons Televisió Espanyola, la societat espanyola ha deixat fora la cançó en català", afirma Basté.

Per Basté, que Roger Padrós no sigui a la final només pot ser perquè la seva cançó sigui en català. "La seva actuació va ser impecable i va sorprendre tant la premsa especialitzada com el jurat", va sentenciar Basté.

Si repassem amb fredor la votació, hom troba múltiples diferències en els vots. Jorge González va ser el més votat pel públic i la demoscòpia, però el jurat gairebé no el va tenir en compte i el va situar en sisena posició. És a dir, que la diferència de comportament és múltiple, però per a Basté queda clar que és un altre acte de discriminació al català.