El PSOE i Junts ja tornen a flirtejar

Si dimarts semblava que la legislatura se n'anava pel desguàs, ara les aigües semblen tornar a la seva llera. Després del gerro d'aigua freda del rebuig a l'amnistia, el PSOE va fer el primer pas per reconstruir els ponts amb Junts per Catalunya. Així és la tòxica relació entre dos partits als antípodes condemnats a entendre's.

Primer va ser el president del Govern, Pedro Sánchez, que va endolcir les orelles dels seus nous socis. “Tots els independentistes catalans seran amnistiats perquè no són terroristes”, va declarar. Després ha respost el secretari general de JxCat, Jordi Turull, aplaudint les paraules de Sánchez i convidant-lo a “blindar la llei perquè cap jutge la pugui esquivar amb relats delirants”. Sembla que després de la tempesta arriba la calma.

El mateix Carles Puigdemont havia llançat un missatge de cordialitat després de l'espantada de dimarts. Justificava el 'no' del seu partit a la llei d'amnistia, però també valorava “els esforços de PSOE i Sumar per defensar la llei en un context hostil, de violència verbal i de vegades física”. Però el vot negatiu de Junts havia generat una tensió amb el Govern que ara les paraules de Sánchez i Turull aconsegueixen rebaixar.

Mentrestant, segueix la picabaralla entre ERC i Junts per la votació de la llei d'amnistia dimarts. Els republicans retreuen als de Puigdemont haver llençat per la borda una oportunitat única per avançar cap al referèndum. Els postconvergents acusen Esquerra de submissió al PSOE i de posar en risc l'amnistia per a milers de represaliats.

Socialistes i juntaires tornen a llançar-se floretes

Després de la votació de dimarts passat, el PSOE va amenaçar Junts que "el que està en risc no és la legislatura, si de cas l'amnistia". Un desafiament que els juntaires van encaixar malament, i van respondre amb la mateixa duresa. Turull va amenaçar de fer saltar el Govern si el PSOE no es movia de les línies vermelles marcades fins ara.

El plantejament de JxCat és clar, no aprovaran una llei d'amnistia que deixi al marge els casos de terrorisme i de traïció a l'Estat. La posició del PSOE també és meridiana, terrorisme i traïció són dues línies vermelles que no pensen creuar. El PSOE acusa Junts de deslleialtat, i Junts acusa el PSOE d'incomplir l'acord.

Tot i la duresa dels retrets, tant a Ferraz com a la cúpula de Junts tenen clar que cal reconstruir els ponts. El PSOE no es pot arriscar que la legislatura descarrili, i Junts no es pot jugar l'únic que ara mateix el manté amb vida, l'amnistia. Per això els uns i els altres tornen a llançar-se floretes.

La guerra particular entre ERC i Junts

El cop de porta de Junts a la llei d'amnistia sembla haver tornat el suport dels sectors més radicals de l'independentisme a Carles Puigdemont. L'expresident torna a ser per a molts l'intransigent que frustra els plans malvats de PSOE i ERC. Junqueras, en canvi, s'emporta els pals per haver-se tornat a sotmetre als designis socialistes.

Esquerra insisteix que el redactat de la llei d'amnistia era bo, i adverteix que no hi ha la llei perfecta i sense esquerdes. El missatge és que no poden actuar permanentment en funció del que facin els jutges. Els pesos pesants del partit van sortir a defensar l'amnistia, amb una clara hostilitat cap a Junts.

Si els ponts entre socialistes i juntaires semblen refer-se, en canvi no sembla tan clar que sigui així entre els partits independentistes. ERC i Junts havien aconseguit una unitat mínima durant la negociació del redactat de la llei d'amnistia. Però això va saltar pels aires a la votació de dimarts, i això obre una nova guerra en plena precampanya de les eleccions catalanes.