De Joan Bona Nit a Bea Talegón: les joguines trencades del Procés

Joan Porras és un jove que el 2018 va tenir la brillant idea de traslladar-se cada dia al Centre Penitenciari de Lledoners per desitjar bona nit amb un megàfon als líders processistes empresonats. L'escena hauria causat rubor en qualsevol altra situació. Però el Procés havia creat un ecosistema per a aquests personatges, i el noi va començar a guanyar fama com Joan Bona Nit.

Joan Bona Nit va ser amagat pels mateixos dirigents processistes, va començar a recórrer els platós de televisió i fins i tot va arribar a escriure un llibre. Però després de 771 performances, el 22 de juny del 2021 va donar el seu últim “bona nit” amb motiu de la sortida dels presos indultats pel Govern. Després va intentar una aventura política al vaixell de JxCat, però el seu personatge ja estava condemnat a l'ocàs.

L'auge i la caiguda de Joan Bona Nit segueix el mateix patró que altres representants de la fauna que va créixer a la calor del procés. Perquè el procés independentista, a més d'un desafiament a l'Estat espanyol, també va ser una fàbrica de friquis. Uns friquis promocionats pels dirigents processistes, que els van riure les gràcies fins que van deixar de tenir-la.

Els espanyols conversos

Durant el procés va tenir molta tirada un perfil molt concret, el dels espanyols conversos a la causa catalana. Com Bea Talegón, que va fer carrera al PSOE fins que es va donar de baixa el 2015 per impulsar amb el jutge Garzón un partit alternatiu d'esquerres en què va durar una setmana. Com altres crítics de l'esquerra espanyola, Talegón va veure al Procés l'oportunitat de materialitzar totes les seves utopies.

El 2017 va tenir lloc el seu baptisme de foc en un acte electoral d'ERC, i va guanyar ràpidament protagonisme a l'entramat institucional processista. El 2018 va passar a formar part del fòrum cívic i social constituent per establir les bases de la futura república catalana. Un any després va encapçalar les llistes de Junts a les europees amb Gonzalo Boye i Xavier Trias.

Bea Talegón va experimentar un auge propulsada per espais com a FAQS a la TV3 presa pel fervor independentista. Però a mesura que el procés anava perdent força, va començar a abraçar altres causes més fosques com l'activisme antivacunes. Així és com es va materialitzar el seu declivi, fins a acabar arraconada a les golfes de les joguines trencades del Procés.

Un altre dels conversos va ser Ramón Cotarelo, politòleg que va experimentar un viatge semblant de simpatitzant desencantat de Podem a entusiasta defensor del “dret a decidir”. Va escriure diversos llibres a favor de la República Catalana, fins a aconseguir un lloc a les llistes d'ERC el 2017. Cotarelo va ser un altre dels destacats a l'star system de TV3 en programes com FAQS , fins que van deixar de trucar-lo i va acusar ERC de vetar-lo .

Marginat pels mateixos que un dia el van fer pujar, Ramón Cotarelo segueix actiu a les xarxes socials on combina l'independentisme radical amb una crítica decidida a la immigració il·legal i la inseguretat. Això ha acostat a Sílvia Orriols (Aliança Catalana), amb qui comparteix la censura mediàtica de TV3. Així és com ha passat de ser referent intel·lectual de l'independentisme a caure en un oblit a qui intenta sobreviure a Twitter.

Artistes i activistes

Una fauna particular va ser la dels artistes ficats a activistes, que van tenir molta eixida en el període dels actes i manifestacions de l'ANC i Òmnium Cultural. La llista de noms és interminable, però Joel Joan mereix una menció especial. L?ídol de tota una generació de catalans era el reclam perfecte per convertir la causa catalana en un moviment de masses.

L'actor ja s'havia llaurat la seva fama en sèries de màxima audiència com Plats Bruts i Porca Misèria , ia dir veritat ja era un defensor de la causa abans del Procés. Però el moment exigia compromís i el seu esperit impulsiu el va portar a assumir el repte. Aviat esdevingué la cara visible dels aquelarres indepes, i la llengua més esmolada de l'agitació antiespanyolista.

Com molts dels seus companys, la seva aura es va començar a apagar amb el declivi del Procés. Però a diferència de molts, no va deixar de contribuir a la causa i va prometre “arribar fins al final” per aconseguir la independència de Catalunya. Entre polèmica i polèmica, una de les seves darreres contribucions va ser presentar-se a la candidatura independentista a la Cambra de Barcelona (però també va perdre aquesta lluita).

Un altre actor ficat a activista va ser Toni Albà, que va utilitzar el noble art de l'humor per coronar-se com el bufó del Procés. Els pocs que no se n'han oblidat el recorden llançant les seves perorates hispaofòbiques disfressat de Felip V. Albà va arribar a la cimera de la seva carrera política en ser imputat pels malvats tribunals espanyols.

Però en el seu haver consta també el dubtós mèrit d'haver estat acomiadat de TV3 per les sortides de to. Sense espai a la nostra ni actes de l'ANC per presentar, el seu nom es va oblidar tan ràpid com tots els altres. Toni Albà segueix defensant des de l'ostracisme les causes perdudes, esperant que algun dia el Procés torni a ser el que va ser durant el seu regnat bufonesc.

Polítics vinguts a menys

El procés es va caracteritzar també per incorporar a la política prominents membres de la societat civil, de tots els àmbits. Entre ells van destacar sobretot els jutges, cosa lògica perquè tot allò devia sobrepassar la legalitat. El més famós va ser sens dubte Gonzalo Boye, però a la seva ombra en van créixer d'altres com Josep Costa i Jaume Alonso-Cuevillas.

Independentista de primera hora, Josep Costa tenia clar des que va començar el Procés que l'activisme era l?únic camí per fer la independència. El seu moment va arribar el 2018, primer com a diputat i després com a vicepresident del Parlament. Ell va ser l'abanderat de l'estratègia de la desobediència, que va portar fins al límit quan va plantar el tribunal que el jutjava en un xou esperpèntic.

Tot i això, Costa ja havia aconseguit la notorietat que necessitava per seguir en actiu una vegada perdut el càrrec institucional. L'advocat es va fer un lloc al selecte cercle de l'independentisme radical que basculava entre Junts i l'ANC. Quan Puigdemont va començar a renunciar a la via unilateral, Costa va trencar-hi i va encapçalar l'ofensiva de l'independentisme indignat amb els partits processistes.

Ara Costa fa gestos de liderar un nou projecte polític mentre ens delecta amb les seves tertúlies a Vilaweb amb Albano Dante-Fachín. Un altre advocat de Junts va ser Jaume Alonso-Cuevillas, que va anunciar recentment la seva retirada de la política. Si escau, però, va evolucionar de posicions més radicals a un moderat pragmatisme.

Jaume potser no té la desimboltura d'altres friquis del procés, però també ha deixat estampes per al record. Una de recent, quan va aparèixer al Parlament repartint llaminadures als diputats per celebrar el seu aniversari. Tampoc cal emportar-se les mans al cap, calia esperar que la degradació política d'una dècada acabés comportant també la degradació institucional.