Joel Díaz, l'humorista de la Corpo que dona lliçons als indepes

A falta de líders, bons són els humoristes. En aquestes està l'independentisme català ara que els seus dirigents van de capa caiguda i que el moviment es debat entre els tacticismes electorals i l'abstencionisme incendiari. Joel Díaz, veu autoritzada entre els indepes, sap rigorosament el que cal fer.

L'enfant terrible de la Corpo va saltar a la fama per un d'aquells enginyosos gags que han convertit TV3 a la tele de l'odi. Resulta que a un dels seus adlàters al programa Zona Franca el van fer fora de la cadena per comparar el PSC amb els nazis. En un acte de gallardia, Joel Díaz va presentar la dimissió com a presentador de l'espai.

Joel Díaz, l'humorista transgressor que saludava dient “puta nit i bona Espanya”, cau especialment bé entre l'independentisme. Tant, que fa poc es va atrevir a portar la contrària a l'exèrcit abstencionista de Twitter. Tirant del seu fi sentit de l'humor, els va suggerir que posats a abstenir-se s'abstinguessin de donar la murga cada dia.

Què fer a Madrid

Però no ens ho hem de prendre tot a riure, i quan en Joel Díaz es posa seriós li surt l'estrateg polític que porta a dins.

Aquest presentador, que veu Junqueras com un “estafador” i Puigdemont com un “traïdor”, sap què fer a Madrid. Es tracta de “no donar suport a cap president espanyol que no porti al seu programa la preservació del català”. I presentar el català com “una línia vermella” per investir qualsevol president.

Per descomptat, Díaz es refereix únicament i exclusivament a Junts, ERC i la CUP. Amb un to displicent, considera que la resta de partits “no tenen gaire interès en la qüestió del català”. Així és com l'humorista de la Corpo traça l'estratègia a seguir a Madrid.

Joel Díaz dicta sentència i assenyala l'autèntic problema de la reculada del català: “Madrid té una cosa molt bona i és que és la capital d'un Estat. El català és una llengua pròpia duna nació sense estat. Per tant, jo diria que, anant a l'arrel del problema, és culpa de tots els que han contribuït a fer que Catalunya no tingui un estat propi”.

Fi de la cita, que diria aquell.

Protegit pel CAC

A Joel Díaz aquest radicalisme de l'“em passo la vida cagant-me a Espanya” li va molt bé als mitjans públics catalans. Tot i l'espantada de TV3, el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) el va protegir en el moment més delicat. Per a l'organisme, les bromes nazis entraven dins la llibertat d'expressió.

Així és com han deïficat a l'enfant terrible de la Corpo, que quan no enginya gags traça la línia a seguir pels partits independentistes.