El Govern Illa, sense pressupostos i d’esquena al Parlament: 26 decrets llei en només un any

Aquesta setmana el Govern de Salvador Illa ha presentat al Parlament el Decret llei 20/2025 sobre la condonació del deute a joves extutelats que van rebre pagaments indeguts. La consellera de Drets Socials, Mònica Bravo, ha justificat la utilització del mecanisme d’urgència per esmenar un error de l’administració. El decret va ser aprovat amb el vot favorable de PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP.

Amb aquest ja són 26 els decrets llei aprovats pel Govern de Salvador Illa en poc més d’un any. Una xifra que indica l’abús d’aquest mecanisme extraordinari en detriment de la promulgació de lleis. La diferència és que el decret llei dona preeminència a l’Executiu per sobre del Parlament, mentre que en les lleis el protagonista és l’hemicicle.

Dit d’una altra manera, davant la seva feblesa parlamentària el Govern de Salvador Illa legisla a través d’un mecanisme pensat per a situacions urgents o extraordinàries. En alguns casos es pot justificar l’urgència, però en d’altres queda en entredit. I mentrestant, per segon any consecutiu continuen a l’aire els pressupostos necessaris per donar estabilitat al Govern.

26 decrets llei en 14 mesos

Salvador Illa va ser investit president de la Generalitat el 8 de setembre de 2024. El 29 d’octubre, el Govern Illa va aprovar el seu primer decret llei de modificació de la llei de Policia de la Generalitat. El primer any de legislatura va acabar amb 18 decrets llei, i només 8 lleis aprovades.

Entre aquests decrets llei s’hi inclouen els tres suplements de crèdit aprovats per ERC i Comuns. Així com mesures en matèria d’habitatge, urbanisme i turisme aprovades per via d’urgència, per satisfer precisament les exigències dels seus socis a canvi dels suplements. Aquesta manera de funcionar revela una clara disfuncionalitat en la política catalana.

DECRETS LLEI APROVATS EN L’ACTUAL LEGISLATURA

1. Decret llei 9/2024, de 29 d'octubre, de modificació de la Llei 10/1994, de 11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra
2. Decret llei 10/2024, de 26 de novembre, de mesures urgents en l'àmbit de l'impost sobre el patrimoni
3. Decret llei 11/2024, de 17 de desembre, de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària, d'increment de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya i de mesures en l'àmbit de les prestacions socials
4. Decret llei 12/2024, de 23 de desembre, pel qual es modifica l'article 29 bis del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre
5. Decret llei 1/2025, de 28 de gener, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes
6. Decret llei 2/2025, de 25 de febrer, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria d'habitatge i urbanisme
7. Decret llei 3/2025, de 4 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria de contractació pública
8. Decret llei 4/2025, de 18 de març, de mesures urgents de comprovació de la viabilitat dels càmpings afectats per risc d'inundació a Catalunya per garantir la seguretat de les persones
9. Decret llei 5/2025, de 25 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria fiscal, de despeses de personal i altres d'administratives
10. Decret llei 6/2025, de 25 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria de l'impost sobre les estades en establiments turístics
11. Decret llei 7/2025, de 25 de març, de concessió d'un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023 prorrogats per al 2025
12. Decret llei 8/2025, de 29 d'abril, de concessió d'un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023 prorrogats per al 2025
13. Decret llei 9/2025, de 29 d'abril, pel qual es modifica el Decret llei 6/2025, de 25 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria de l'impost sobre les estades en establiments turístics
14. Decret llei 10/2025, de 13 de maig, pel qual es modifica el Decret llei 6/2025, de 25 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria de l'impost sobre les estades en establiments turístics
15. Decret llei 11/2025, de 22 de maig, de concessió d'un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023 prorrogats per al 2025
16. Decret llei 12/2025, de 3 de juny, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya
17. Decret llei 13/2025, d'1 de juliol, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria d'escolarització a partir del curs 2025-2026
18. Decret llei 14/2025, de 15 de juliol, pel qual es modifica la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments a Catalunya
19. Decret llei 15/2025, de 26 d'agost, de mesures urgents en l'àmbit del règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya, per adaptar-lo a les necessitats i noves funcions derivades del sistema de finançament singular de la Generalitat de Catalunya
20. Decret llei 16/2025, de 2 de setembre, pel qual es modifica el Decret llei 2/2023, de 17 d'octubre, de mesures extraordinàries de caràcter social
21. Decret llei 17/2025, de 9 de setembre, de mesures urgents de comprovació de la viabilitat de la gestió del risc d'inundació dels càmpings a Catalunya per garantir la seguretat de les persones
22. Decret llei 18/2025, de 23 de setembre, pel qual es crea el Fons Extraordinari Addicional 2025 per als Ens Locals
23. Decret llei 19/2025, de 30 de setembre, de mesures extraordinàries en l'àmbit de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient
24. Decret llei 20/2025, de 30 de setembre, sobre el règim excepcional dels crèdits de la hisenda pública de la Generalitat de Catalunya derivats de la gestió de prestacions socials de caràcter econòmic en l'àmbit de la infància i l'adolescència
25. Decret llei 21/2025, de 14 d'octubre, de mesures urgents de suport al sector agrari i forestal
26. Decret llei 22/2025, de 28 d'octubre, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya

Aquest segon any de legislatura ja s’han aprovat vuit decrets llei tot i que només han passat tres mesos. Per trobar una activitat tan frenètica cal retrocedir a 2022, quan el Govern de Pere Aragonès va aprovar 28 decrets llei en un any. ERC ho va justificar per la feblesa del govern en minoria i la urgència de mesures derivades de la pandèmia.

L’anomalia catalana

La figura del decret llei permet a un govern aprovar normes amb rang de llei en situacions d’extraordinària i urgent necessitat. L’avantatge d’aquest mecanisme és que s’esquiva el procés legislatiu habitual, permetent escurçar els seus temps d’aprovació i aplicació. Però alhora suposa una preeminència del poder executiu per sobre del legislatiu, ja que la norma s’aplica de manera provisional fins a la seva aprovació o derogació al Parlament.

Els governs que gaudeixen d’una majoria parlamentària estable solen legislar amb lleis que segueixen el seu procediment habitual. Però en els darrers anys, l’absència de majories parlamentàries a Catalunya ha portat a un abús cada cop més gran d’aquest mecanisme. Els governs sense majoria ni estabilitat han trobat en el decret llei un subterfugi per legislar d’esquena al Parlament.

En el cas del PSC, no només reflecteix la seva feblesa parlamentària sinó que contradiu la seva voluntat de governar amb amplis consensos. A més, els socialistes governen recolzant-se en la tercera i sisena forces més votades, que no representen una majoria social.