Janet Sanz, la successora d'Ada Colau amb un alt sou i abonada a la polèmica

L'adéu d'Ada Colau ha obert una nova etapa a Barcelona a Comú, que ha de culminar amb nous lideratges i una nova estratègia amb la mirada posada el 2027. El grup municipal ara està liderat per Janet Sanz, que no ha trigat a sembrar la polèmica. Va catalogar la Copa Amèrica d'“estafa a la ciutadania”, obviant que van ser precisament ells els qui van portar l'esdeveniment a Barcelona.

Janet Sanz, figura que va emergir sota l'ombra d'Ada Colau, no és la primera vegada que s'abona a la polèmica. Va posar les patronals en peu de guerra després de demanar que no es reactivés el sector de l'automòbil després de la pandèmia. També va ser investigada per les superilles, encara que ella va declarar que les sentències contra els eixos verds eren “un clar cas de lawfare” contra Ada Colau.

Però a més de les polèmiques per les seves declarcions, Janet Sanz també ha aixecat butllofes pel tren de vida. L'extinent d'alcalde acumula alts a l'administració sota l'auspici del colauisme, i durant tots aquests anys ha pogut amassar una fortuna considerable. La precursora de l'ecologisme i l'austeritat, partidària de prohibir els cotxes i els creuers a Barcelona, va aparèixer gaudint de l'estiu a la coberta d'un iot.

No es pot dir que les coses hagin anat malament a Janet Sanz aquests últims deu anys. Actualment percep un salari de 79.715 euros anuals per la tasca de regidor a l'ajuntament de Barcelona. Però abans havia arribat a acumular fins a una vintena d'alts càrrecs i arribava a vorejar els 100.000 euros anuals d'assignació. Sense haver complert els 40 anys, la seva experiència a l'empresa privada és pràcticament inexistent i des del 2011 cobra un sou públic.

Els Comuns, cinisme i alts càrrecs

Molts factors han confluït en la deriva dels Comuns, però un és el fracàs de les seves polítiques municipals a Barcelona. Més encara quan, constatat el fracàs, han estirat cinisme parlant dels problemes socials com si ells no haguessin governat vuit anys a Barcelona. En paral·lel, els ciutadans tenen la percepció que han fet servir el poder institucional per enriquir-se.

És a dir, per viure de la política que és allò que, quan van arribar al poder, van prometre no fer. Els casos de nepotisme d'Ada Colau només són la punta de l'iceberg de tot un entramat d'alts càrrecs, sous i dietes mentre les classes populars que deien defensar amb prou feines arribaven a final de mes. Janet Sanz formava part d'aquest entramat que va arribar a acumular 102 càrrecs i 5,1 milions d'euros en sous.

Però a més es va acusar l'elit dels Comuns de nepotisme perquè dirigents com Eloi Badia, Janet Sanz i Lucía Martín -a més d'Ada Colau- van endollar les parelles a l'ajuntament. Que l'ajuntament del canvi acabés sent una menjadora d'alts càrrecs mentre fracassaven les polítiques en àmbits com l'habitatge va acabar per enfonsar el projecte. Ara s'obre la incògnita de què passarà després d'Ada Colau i si Janet Sanz aposta per la continuïtat o la ruptura.

Lluita interna pel poder

L'adéu d'Ada Colau ha reobert la guerra entre el sector colauista i els iniciativers a l'espai dels Comuns. Amb el possible retorn de Colau a les eleccions del 2027, Sanz té ara el repte d'enfortir el projecte des de l'oposició. Cosa que no serà gens fàcil per la pèrdua del referent que suposava Ada Colau i que permetia alguns excessos dins un projecte personalista i reconeixible.

Però Janet Sanz també forma part del sector hereu d'ICV que, enfrontat al colauisme, aspira a superar el marc imperant fins ara als Comuns. El debat intern és si ha de seguir amb les reivindicacions del llegat d'Ada Colau -el famós model de ciutat- o si ha de començar a liderar un projecte nou. Tot plegat, a l'espera de l'imminent congrés per triar la nova cúpula a Catalunya i amb la dificultat de ser oposició del PSC a Barcelona i aliat estratègic del PSOE al Congrés i al Parlament.