Les 5 forces polítiques emergents a tenir en compte el 2024

Al llarg de l'any del 2024 viurem diverses cites electorals. Hi haurà comicis al Parlament Europeu, a Galícia, al País Basc... i si Pere Aragonès decideix avançar les eleccions catalanes uns mesos, també a Catalunya.

Més enllà d'això, tant a la política catalana com a la resta d'Espanya, hi ha diverses organitzacions polítiques que aquest 2023 s'han donat a conèixer i que han vist incrementada la seva presència als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. I afronten un 2024 que pot ser clau per al seu creixement tant a nivell electoral com a nivell d'influència política. Repassem les cinc més destacades:

El Frente Obrero

Fa un any, el Frente Obrero era poc conegut, però al llarg del 2023, la seva notorietat ha fet un salt important. Nascut com un partit situat a l'esquerra de Podemos, han anat modulant el seu discurs cap a la defensa dels treballadors, de les tradicions i la cultura espanyola, de la sobirania nacional, recentralització de competències que ara estan en mans de les autonomies, en contra de l'Agenda 2030 o criticant la política migratòria que hi ha a Espanya. Buscant també eliminar la dicotomia dreta-esquerra i denuncien els perills de la islamització que asseguren que està patint Espanya i occident en general.

El seu líder, Roberto Vaquero, gaudeix d'una gran popularitat a les xarxes socials. També va tenir gran repercussió el seu acte de protesta a Ferraz allunyada de les mobilitzacions nocturnes davant de la seu del PSOE. I es van presentar a les eleccions generals del 23 de juliol, aconseguint més de 40.000 vots en el seu debut electoral. Ara, el Frente Obrero vol que les eleccions europees del proper 9 de juny siguin un termòmetre per avaluar el seu creixement.

El Jacobino

La deriva del PSOE perdonant els delictes comesos pels polítics d'ERC i Junts ha fet que les coses es moguin a l'esquerra espanyola. En aquest context, El Jacobino emergeix com una alternativa al partit de Pedro Sánchez. I ho fa reivindicant un socialisme recentralitzador que aposti per un sistema tributari harmonitzat sense privilegis ni asimetries entre territoris, un model territorial unitari, la devolució de les competències en educació, seguretat o justícia al govern central o l'eliminació de privilegis que mantenen comunitats com Catalunya o el País Basc. També aposten per un canvi de sistema electoral que eviti la sobrerepresentació de certs territoris al Congrés.

Junta Democrática de España

No és una força política com a tal, sinó una organització civil. Ells mateixos han afirmat alguna vegada que no tenen intenció de presentar-se a cap eleccions. Per tant, no sembla que hagin de tenir recorregut a nivell de política institucional. Això sí, les seves propostes i idees poden calar, sobretot, entre els joves, cada cop menys representats per la política actual i amb una desafecció creixent.

El seu líder, el creador de contingut i analista polític Rubén Gisbert, reivindica la Junta Democrática com un moviment heterogeni per demanar i exigir canvis profunds al sistema polític espanyol. Mentre no es pugui triar directament els representants polítics, la Junta aposta per una abstenció activa que escenifiqui el seu descontentament cap al sistema actual.

Junta Democràtica d'Espanya també va ser una de les organitzacions que van estar sota el focus mediàtic a les protestes contra el pacte de Pedro Sánchez amb els partits processistes, organitzant una acampada a les portes del Congrés. El seu projecte es basa en una esmena a la totalitat al sistema partitocràtic actual sorgit de la Constitució del 78. I tenen dos principis bàsics: la separació de poders i un sistema d'elecció directa dels representants polítics, incloent-hi el president, com passa a França.

Aliança Catalana

El 2023 ha estat el seu any. De tenir un sol regidor a Ripoll, a obtenir l'alcaldia d'aquesta capital de comarca -aconseguint més del 30% dels vots- i també representació a dos municipis més. Amb el seu discurs antiprocessista i contra la immigració il·legal i l'islamisme, el partit liderat per Sílvia Orriols ha convençut molts independentistes, que ja esperen les properes eleccions catalanes per poder votar-la. Unes eleccions catalanes que es podrien acabar celebrant a finals del 2024 i no a principis del 2025 -que és quan s'acaba oficialment la legislatura-.

Aquest 2024, el repte d'Aliança Catalana és preparar el seu assalt al Parlament i traslladar als carrers el gran suport que reben a les xarxes. I tot això contra l'establishment mediàtic processista que hi ha a Catalunya. I és que Sílvia Orriols i el seu partit són constantment silenciats pels altaveus mediàtics subvencionats catalans.

Front Nacional de Catalunya

El FNC és un altre partit independentista que ha agafat protagonisme els últims mesos, aconseguint fins i tot l'alcaldia a la petita localitat de La Masó o dos regidors a Manresa. D'aquesta formació política va néixer Aliança Catalana i, per tant, els votants potencials dels dos partits són pràcticament els mateixos. Tot i tenir una trajectòria més àmplia que AC, el seu creixement ha estat més lent que el de Sílvia Orriols. En qualsevol cas, molta gent estarà atenta a la seva posició respecte a una possible candidatura d'Aliança Catalana a les eleccions al Parlament. I és que molts no entendrien que no es posessin d'acord, d'alguna manera o altra, i es presentessin per separat, dividint així el vot indepe antiprocessista.