Isabel Díaz Ayuso haurà d'esperar

El debat d'investidura podria haver estat la sentència d'un Alberto Núñez Feijóo en hores baixes. Anar al debat sense la majoria necessària era un risc que el gallec estava disposat a assumir, i li ha sortit bé. No només ha aconseguit presentar una sòlida alternativa de govern, sinó que a més ha desfet els dubtes sobre el seu lideratge al partit.

Si abans de dimarts hi havia amplis sectors del PP que dubtaven de la capacitat de Feijóo per conduir aquest vaixell, ara tots hi confien. Fins i tot Isabel Díaz Ayuso i Alejandro Fernández, dos dels seus opositors que ara fan pinya al seu voltant. De moment, la madrilenya haurà d'esperar per agafar les regnes de la direcció nacional.

L'èxit de Feijóo també és d'alguna manera el triomf de la seva aposta política. Davant les pressions internes perquè fes un gir a la dreta, ha mantingut la seva estratègia d'anar cap al centre per ampliar el consens. Al PP estan segurs que tard o d'hora donarà resultats.

El PP amplia el seu espectre electoral

Feijóo va presentar durant el debat d'investidura sis grans pactes d'estat per regenerar la política, recuperar l'economia i afrontar els principals problemes del país. Problemes com ara la salut mental, la sequera, el fracàs escolar o el conflicte territorial. Va ser, sens dubte, un discurs presidencial.

Amb la seva proposta de consens va aconseguir retratar a l'esquerra i endur-se al terreny els socialistes disconformes amb els plans de Pedro Sánchez. Segons una enquesta de Sigma Dos per a El Mundo, un 19% dels votants del PSOE investiria Feijóo després del debat. El PP amplia així el seu espectre electoral.

Gènova espera ara que les negociacions PSOE-Junts fracassin i Feíjóo s'imposi folgadament en unes noves eleccions. Si això no passés, el gallec liderarà una oposició responsable mentre el Govern de Sánchez es desgasta. Tant en un escenari com en un altre, Feijóo sembla cridat a ser el proper president del Govern.

Al carrer o al parlament?

Isabel Díaz Ayuso ha entès que encara no és el seu moment i ha fet un pas enrere. La presidenta dels madrilenys no prendrà decisions que contradiguin el líder del seu partit i està disposada a cedir-li tot el protagonisme. Tant a nivell institucional, com al carrer.

El pla A de Feijóo continua sent plantar cara als plans secessionistes des del Congrés i el Senat. Però el president del PP també ha entès la necessitat de compaginar l'ofensiva institucional amb la pressió del carrer. Per això, no renuncia a liderar la mobilització popular dels espanyols contra l'amnistia.

L'altre dilema per resoldre és el de Vox. Tots els esforços del PP per ampliar el consens no serveixen de res si no es desfà del llast dels d'Abascal, que espanta la resta de forces parlamentàries. Així, Feijóo assumeix la contradicció de girar cap al centre mentre manté la seva aliança amb Vox i consolida una política de blocs en què el centre no existeix.