Irene Montero ja busca el següent càrrec

Irene Montero busca un nou lloc per seguir donant visibilitat a Podemos. Al marge de la qüestió monetària, resolta durant dos anys gràcies al sou d'exministra, li cal fer la guerra a Díaz. Perquè una vegada fora del govern i, sobretot, dels micros, la projecció mediàtica baixa molt.

Altres que tornen a Brussel·les

Les pròximes eleccions europees seran molt mogudes i, entre els uns i els altres, Espanya promet moments de glòria a Brussel·les. Allà ja hi ha Puigdemont i seguidors, i pròximament volen anar Ciutadans, Frente Obrero i, ara, Podemos. El partit morat torna als seus orígens, però sense el factor sorpresa ni una crisi financera pel mig.

El partit, aleshores, es replega a la Unió Europea per reorganitzar-se, aconseguir càrrecs i no perdre múscul econòmic. El que no sabem és en quin discurs es concentrarà Podemos per tenir perfil propi. Perquè la realitat és que, a gairebé tots els efectes, depenen de Sumar.

Aquests dies, Podemos construeix una narrativa de la ruptura: que la veritable esquerra – la seva, segons ells – és arraconada per culpa de Sumar i el PSOE. De facto, efectivament, és així: Montero no és diputada, el partit no controla ministeris i potser es queden sense grup parlamentari. Això últim portarà el partit a reivindicar “l'esquerra plurinacional”, que traduït significa aliar-se amb ERC i Bildu.

A Moncloa senten ploure

Perquè Montero pugui ser eurodiputada el més probable és que hagi d'anar a les llistes de Sumar. La tragicomèdia entre les dues formacions continuarà a les eleccions basques i gallegues, que precedeixen les europees.

A més, des del govern de coalició saben que Podemos no té gaire marge de maniobra. Si de debò porten la contrària al govern, els morats s'estarien immolant electoralment. Perquè la imatge de Podemos votant el mateix que el PP i VOX pot ser devastadora.

Després, és clar, hi ha la qüestió econòmica. Cosa que preocupa molt els partits (el tresorer, sobretot) és que la pèrdua d'influència es concreta en pèrdua de fons. Al no tenir grup parlamentari i perdre diputats, el partit del tàndem Iglesias-Montero depèn de Sumar.