Torna Irene, tremolen PSOE-Sumar

Tot i que molts espanyols veuen les eleccions europees com una cosa irrellevant, aquests seran uns comicis molt importants per al reequilibri de forces a Espanya en un moment especialment convuls. Sobretot a l'esquerra, on hi ha oberts diversos fronts com la crisi que travessa el PSOE o la guerra oberta entre Sumar i Podem. De fet, els morats plantegen les eleccions europees del 9 de juny com el primer escenari real on mesurar-se amb el partit de Yolanda Díaz.

Des que els cinc diputats de Podem al Congrés van trencar amb Sumar al desembre, els morats només tenen una data al cap: les eleccions europees del 9 de juny. I tenien clar des del principi que la carta guanyadora havia de ser Irene Montero.

Odiada per molts però també estimada per altres, l'exministra d'Igualtat atrau millor que ningú el vot de l'esquerra decebuda amb la coalició PSOE-Sumar al Govern. D'una banda, perquè encara pot rendibilitzar el paper de víctima per la defenestració a les mans dels malvats Pedro Sánchez i Yolanda Díaz. Però també per què el seu to dur i intransigent pot arrossegar els votants d'esquerra indecisos que hi poden veure el retorn del millor Podem.

Podem contra Sumar

Sumar vol distanciar-se del PSOE per disputar amb Podem l'espai de l'esquerra radical. Conscients que Irene Montero té un gran poder d'atracció, Sumar opta per donar un paper protagonista a Yolanda Díaz a la campanya electoral i utilitzar la seva posició institucional per promocionar les seves mesures econòmiques. Per exemple, el salari mínim, la reducció de jornada laboral o els permisos de lactància.

Podem fica una marxa més al seu programa econòmic i social per avançar Sumar per l'esquerra. Si els de Yolanda Díaz proposen la jornada de 36 hores, els de morat proposen baixar-la a 30, si els magenta aproven nous permisos de lactància, Podem anuncia permisos de maternitat i paternitat de 36 setmanes. I prohibir que els fons voltor puguin comprar habitatges, i fixar un límit als preus del lloguer, i limitar els apartaments turístics, etcètera.

Mentre Sumar s'esforça a presentar el seu soci de coalició, el PSOE, com a aliat del PP a Europa, Podem identifica Sumar amb el PSOE i es presenta com l'únic referent que queda a l'esquerra.

En aquesta campanya, magentes i morats competiran per veure qui és més propalestí o qui és més útil per derrotar la ultradreta. En aquest sentit, el paper d'Irene Montero és fonamental perquè Podem pugui agitar l'electorat d'esquerres i rellançar el projecte polític.

Irene surt amb tot

Sumar va iniciar dijous passat la campanya electoral amb un acte encapçalat per Yolanda Díaz, que també apareix als cartells. És clar que el partit ho refia tot al prestigi de la vicepresidenta del Govern per contrarestar la tirada que segueix tenint Irene Montero a bona part de l'esquerra.

La pregunta és si en tindran prou amb això, ja que les últimes enquestes assenyalen que Podem podria enganxar una bona mossegada al PSOE i, sobretot, a Sumar.

Irene Montero va sortir amb tot en la seva primera gran aparició en aquesta campanya, a l'entrevista de Xabier Fortes a La Nit a 24h de TVE, dijous passat. La candidata es va mostrar intractable en qüestions com la defensa de Palestina, l'aposta per la pau a Ucraïna i la denúncia de la manipulació als mitjans de comunicació. L'entorn de Podem va compartir massivament els talls de l'entrevista on apareix Irene Montero repartint estopa al presentador i als contertulians.

És una evidència que Podem està de capa caiguda, però també que si algú pot insuflar una mica d'esperança al moviment és un perfil com el de l'exministra d'Igualtat.

El seu objectiu és donar un ensurt a Sumar i el PSOE per debilitar la coalició d'esquerres la pinça de les quals compromet les seves aspiracions de remuntar en un futur. Un bon resultat seria crucial per iniciar la reconstrucció del seu espai, però una severa derrota ficaria el partit en una situació gairebé irreversible.