Podemos intenta lligar amb Gabriel Rufián

Gabriel Rufián es va significar a la campanya electoral del 23-J com la pedra a la sabata de Sumar i Yolanda Díaz. El republicà semblava més obsessionat amb el veto Irene Montero que amb els temes de campanya del seu partit. De fet, va ser rebut al crit de “Sí, es pot”, entre abraçades i petons, en un acte de Podem.

El diputat d'ERC al Congrés fa molt de temps que reb més afecte des de l'espai de Podem que des del sector independentista. Però ara, els morats fan un pas més. En una entrevista a Vilaweb, la coordinadora de Podem Catalunya, Conchi Abellán, obre els braços a Gabriel Rufián.

“Rufián encaixa més amb nosaltres que amb ERC, ell no encaixa per res amb Esquerra, si vol venir a Podem, té els braços oberts”, diu Abellán. En canvi, no veu viable una aliança entre morats i republicans a les europees, com va arribar a suggerir Rufián. Si algun dia li falla això d'ERC, el de Santa Coloma té un lloc on anar.

No són el mateix

La coordinadora de Podem a Catalunya no entén que es parli duna aliança entre ERC i Podem. Contraposa Esquerra amb Rufián perquè, per a ella, “no són el mateix”. Segons diu, “ho veiem en lleis que blinden la col·laboració publicoprivada, amb la sanitat, l'educació, els bombers”.

Els morats creuen que ERC té “una agenda europea diferent”, però que en canvi sí que comparteixen ideari amb el seu diputat Gabriel Rufián. Els seus dirigents, com Abellán, no obliden la lleialtat del republicà a la seva guerra personal amb Sumar. El diputat es va fer servir a fons en la defensa d'Ione Belarra i Irene Montero.

Moltes han estat les picades d'ullet que últimament ha dedicat el líder d'ERC al Congrés a les dirigents de Podem vetades per Sumar. L'últim, en el comiat com a ministres. Això coincideix amb l'ocàs de Rufián com a líder independentista, qüestionat pels seus i acusat de traïdor per l'estratègia de pactes amb el PSOE.

Rufià a Podem?

Podem ja va temptejar Gabriel Rufián per encapçalar les llistes de Barcelona a les generals si finalment fracassava la coalició amb Sumar. Va ser al gener, abans que Pedro Sánchez avancés les eleccions i Podem hagués d'entrar a la força a la confluència sense temps per a primàries. La idea inicial era enfrontar Yolanda Díaz amb Gabriel Rufián a la campanya electoral.

L'aposta no era tan desgavellada. Rufián va arribar a ERC des de l'activisme social, aleshores molt alineat amb l'efervescència del procés. Anys després, el seu capital polític s'ha vist arruïnat pel mateix declivi del Procés i s'ha quedat només defensant causes perdudes al lloc equivocat.

De tota manera, deixar ERC per anar-se'n a Podem implicaria per a Rufián córrer massa riscos. El de Santa Coloma va estar un temps a la corda fluixa, però Junqueras va reforçar la seva posició i ara mateix continua sent un intocable a la jerarquia del partit. A ERC no hi ha perspectives de relleu, mentre que els morats viuen temps convulsos.