El drama de la multireincidència a Barcelona: més de 2.000 delictes que fa 10 anys

El director general dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha reconegut aquesta setmana que a Barcelona hi ha uns 400 multireincidents. És a dir, centenars de delinqüents que han fet del robatori la seva forma de vida. Segons Trapero, els més actius poden arribar a acumular fàcilment més de cent detencions.

Hi ha diversos factors que expliquen el problema de la multireincidència, com la laxitud de les lleis i l'embús als jutjats. Però també la creació d'un sistema d'impunitat que va imperar sobretot durant els anys de govern d'Ada Colau.

El govern dels Comuns a Barcelona va aplicar un enfocament bonista de la seguretat pública que va portar a un augment desmesurat dels delictes. Colau va denunciar una campanya alarmista de la dreta i els lobbies econòmics, i va apel·lar a l'esquerra a crear el seu propi model de seguretat. Aquest model havia de partir de la concepció del delinqüent com un ésser vulnerable que actua per necessitat, i per tant el rebuig de l'autoritat i la repressió.

Evolució dels robatoris a Barcelona

Quan Ada Colau va arribar al poder, el 2015, Barcelona registrava al voltant de 73.000 delictes, 4.500 robatoris amb violència i 39.700 furts. Deu anys després, els delictes han pujat fins a més de 75.000, amb gairebé 6.000 robatoris i 39.000 furts.

El punt d'inflexió de la seguretat a Barcelona va ser el 2019, quan hi va haver un augment del 30% dels robatoris amb violència. En quatre anys de govern d'Ada Colau, la ciutat comtal va passar de 4.500 robatoris a 7.000. Després d'un lleuger descens a causa de les restriccions de la covid, hi va haver un nou repunt amb 6.095 robatoris el 2022 i 6.650 el 2023.

Aquest augment de la delinqüència ha tingut un impacte negatiu en la imatge de la ciutat a l'exterior. L'Oficina Europea d'Estadística (Eurostat) ha situat Barcelona com la ciutat europea amb més robatoris per cada 100.000 habitants. La ciutat comtal ha aparegut en prestigiosos mitjans internacionals com The Times, el Wall Street Journal, la BBC o Der Spiegel.

Això coincideix amb la percepció dels barcelonins. La seguretat s'ha consolidat els darrers anys com la principal preocupació dels ciutadans al baròmetre d'opinió de l'Ajuntament de Barcelona.

La multireincidència, un problema creixent

Barcelona va ser la demostració de com el bonisme i la creació d'espais d'impunitat poden portar a la degradació d'una ciutat. En només una dècada, Barcelona ha passat de ser un referent internacional de modernitat a la viva imatge de la decadència. El problema és que, lluny de millorar, sembla enquistar-se.

Els socialistes van arribar al poder a Barcelona (2023) i a la Generalitat (2024) amb la promesa de reduir la delinqüència. Jaume Collboni va posar en marxa el Pla Endreça, centrat en la seguretat i la neteja. La consellera d'Interior, Núria Parlon, va impulsar el Pla Kampai contra la multireincidència a Barcelona i les ciutats metropolitanes.

Més enllà d'algunes millores relatives en les dades oficials, al carrer continua havent-hi la percepció d'una situació fora de control. Una cosa que confirmen les declaracions del director general de la policia, Josep Lluís Trapero.

La degradació a barris com el Raval o Sant Antoni, i la inseguretat a zones com l'Hospitalet i Bellvitge, augmenten la preocupació. A més dels robatoris hi ha un increment dels delictes més violents com les apunyalades, els tiroteigs i les agressions sexuals.

Davant d'aquesta crua realitat, Collboni segueix els passos de Colau traient pit pel descens dels delictes i acusant l'oposició d'alarmistes. El mateix govern municipal va posar en marxa el Pla Confiança per transmetre una imatge positiva de la ciutat. Els agents que patrullen diàriament a Barcelona ja han advertit que, malgrat el maquillatge, la realitat és molt pitjor del que puguem imaginar.