Europa Press L’últim informe sobre la pobresa a Catalunya desmenteix el triomfalisme de Salvador Illa
La realitat econòmica del carrer: la pèrdua de poder adquisitiu s'acarnissa amb joves i infants
El nou informe Foessa presentat per Càritas ha suposat una galleda d'aigua freda en el discurs oficial d'èxit econòmic i social que intenta projectar el Govern de Salvador Illa. Mentre el president insisteix que Catalunya “avança”, les dades mostren una realitat molt diferent. L'ocupació no blinda contra la pobresa, la precarietat s'estén i l'habitatge continua sent un factor decisiu d'exclusió social.
Les xifres revelen una Catalunya on tenir feina ja no garanteix estabilitat vital. De fet, una part substancial de la població ocupada viu en condicions incompatibles amb el que sovint es descriu com a progrés econòmic. És a dir, continua el drama de la pèrdua de poder adquisitiu mentre les dades macroeconòmiques es mostren extraordinàries.
Un mercat laboral que deixa enrere 1,4 milions de treballadors
El Foessa confirma que el 38% dels treballadors catalans - 1,4 milions de persones - són pobres tot i estar ocupats. El diagnòstic s'agreuja entre els joves: el 65% dels menors de 30 anys encaixa en la categoria de precarietat laboral. Res d'això encaixa amb el relat polític sobre creixement, ocupació de qualitat o recuperació social.
El president Illa i la consellera Romero | Europa Press
La realitat, segons Càritas, és que més del 55% dels qui pateixen exclusió social viuen en llars on el sustentador principal treballa. Aquest indicador fractura qualsevol idea de millora estructural més enllà dels despatxos de les conselleries.
A això s'hi suma un increment de l'ocupació concentrada en sectors de baixa productivitat i uns salaris que no han acompanyat la inflació dels darrers anys. El resultat és una generació atrapada en feines que no permeten cobrir necessitats bàsiques.
Habitatge: el factor que multiplica l'exclusió
L'informe també detalla que dos milions de persones viuen en precarietat residencial, convertint l'habitatge en el principal factor de desigualtat. Per a més d'un 13% de la població, pagar el lloguer o la hipoteca és suficient per caure directament en pobresa severa. L'efecte és especialment devastador entre els joves, l'emancipació dels quals es retarda fins als 30,3 anys de mitjana.
Els autors de l'informe introdueixen a més el concepte de “precarietat subjectiva”. Això afecta el 17,3% de la població i inclou la incertesa laboral, la manca d'expectatives i la inseguretat sobre la continuïtat de la feina. Com és natural, això impacta de manera directa en la salut mental de la població.
La feina ja no proporciona prosperitat | Europa Press
La dada més alarmant és que el 32,2% dels menors de 18 anys viu en exclusió social, més del doble que la població adulta jove i set vegades més que la gent gran. La tendència confirma un problema estructural: la pobresa s'hereta.
En total, 1,35 milions de catalans (17%) estan en exclusió social. I segons l'anàlisi de l'organització, els joves seran la primera generació en dècades que viurà pitjor que els seus pares, una cosa que tampoc apareix en la narrativa d'èxit que intenta imposar el Govern.
Més notícies: