L'informe per 'no acabar com França' que comparteix Alejandro Fernández

La immigració és el gran assumpte. D'un temps ençà, la qüestió migratòria s'ha col·locat al centre del debat, i cap tema es lliura de la seva influència. Des del mercat de l'habitatge fins a la seguretat ciutadana i passant per la integració.

I si es mira amb una mica de perspectiva, les societats occidentals han canviat radicalment de parer. De les portes obertes de la cancellera Merkel hem passat a l'enduriment de la política migratòria de la UE. Encara que tampoc cal sortir de Catalunya per veure aquests canvis: del famós Volem Acollir hem passat als recels.

En termes ideològics, el bonisme cotitza a la baixa, i ja resulta clar que la immigració té moltes més arestes que les humanitàries. Això és el que ha reivindicat el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, en referència a un informe de la fundació NEOS. "Si no volem acabar com França o Bèlgica en aquest assumpte, cal actuar ja", adverteix Fernández:

Els punts més destacats de l'informe

Amb el títol Immigració a Espanya: bonisme o eficàcia, aquest informe es proposa aportar llum sobre el debat migratori. El seu punt de partida és la necessitat d'emmarcar el problema en el realisme i l'eficàcia, sense deixar de banda els punts més espinosos. "La discussió ha de centrar-se en la quantitat d'immigració, el seu origen, ritme i com integrar-la, respectant la capacitat d'absorció del país receptor", assenyala l'informe.

En aquest sentit, s'insta als governs (i als mitjans de comunicació) a acceptar dues tesis bàsiques. La primera és la diferència entre un refugiat i un immigrant econòmic, i la segona és que els Estats receptors han de seguir una política "d'immigració selectiva". En cas contrari, les capacitats assistencials del país receptor es saturen i acaben perdent tots, tant natius com estrangers.

"La gestió migratòria passiva, tolerant amb la irregularitat i el recurs a les regularitzacions cícliques, s'ha de substituir per una política activa i estratègica que asseguri l'equilibri amb una immigració regular i seleccionada", assenyala l'informe en la seva vuitena recomanació. És a dir, que la passivitat migratòria, expressada en les portes obertes, és la pitjor política.

Aquestes recomanacions estan de més actualitat que mai perquè és habitual comparar la immigració magrebina amb els refugiats ucraïnesos, que fugen d'una guerra. És per això que, entre els refugiats ucraïnesos, sí que hi havia dones, nenes, nens, ancians, homes i dones de diferents edats. Entre la immigració magrebina, en canvi, s'observa un clar patró: l'absoluta majoria són homes joves.

Finalment, l'informe no dubta a assenyalar que l'actual política migratòria és incapaç d'oferir una integració plena i real. Hi ha quatre indicadors que així ho demostren: xifres de rendes menors a les autòctones, retard educatiu, endogàmia comunitària i altes relatives de delinqüència. Novament, n'hi ha prou d'analitzar el cas català per advertir aquest patró.